.
https://clubeditor.cat/llibres/el-mar/
https://lletra.uoc.edu/ca/obra/el-mar-1958/detall
https://www.llegir.cat/2015/03/una-capbussada-a-el-mar-de-blai-bonet/
.
https://clubeditor.cat/llibres/el-mar/
https://lletra.uoc.edu/ca/obra/el-mar-1958/detall
https://www.llegir.cat/2015/03/una-capbussada-a-el-mar-de-blai-bonet/
Qualsevol obra d'art ha de causar una emoció, entenc jo. A mi, "El Mar", m'ha impressionat tant que he hagut de deixar-la a la meitat. Estava entrant en "depre".
ResponEliminaEn acabar de gaudir de la lectura de la novel·la destacaria el següent:
ResponEliminaCom relata certes situacions extremes sense dir-les, deixant que la teua intuïció ho descobrisca. Són els personatges del voltant els que et suggereixen el que hi pot haver.
Les descripcions simples i senzilles de colors, flors, plantes, arbres, muntanyes i paisatges, però alhora impactants amb frases curtes i seguides fan que es cree un ritme poètic a cops.
La mística que es respira quan apareix la culpa, el pecat, la sang, les flagel·lacions, Crist, deu i quan als personatges se'ls en va el cap descrivint cabòries religioses sense trellat ni sentit que creen un ambient de comunió irracional amb Crist.
Em porta a records d’infantesa. La rateta dels espillets, la llibertat i pau que dona la bicicleta, els camps, les excursions amb els companys, la crueltat amb els animals d'alguns xavals, ...
Es tracta d'una infantesa robada, arrasada: morts, guerra, malaltia, misèria i més misèria, és d'una duresa esfereïdora.
Quan estudiem història vegem els fets freds dels esdeveniments, potser llunyans, objectius... Quan llegim literatura de personatges que han estat travessats per eixos temps podem sentir el que els va passar, podem patir i/o gaudir amb elles i ells i unifiquen de forma holística i comprensible allò objectiu i el subjectiu i conformen una visió gairebé completa del passat
La critica irònica d’alguns dels personatges vers el propietari del sanatori quan parlen de la millorà del menjar que es posa quan va de visita, el Renault que li ha comprat a la dona,... La monja i el retor són els que ens il·lustren al respecte, ells també són víctimes d'eixa atmosfera opriment
La constant de la pregunta de “que és un home” (influència de l’existencialisme?) recorre les pàgines de la novel·la i quasi sempre és una idea teològica o mística relacionada amb Deu.
Contínuament hi ha coses que llueixen, són reflexes de la realitat, de la llum, és deu que ens dóna senyals de l'existència de coses més enllà del món físic?. Les lluernes d'un dels personatges…