BON NADAL I BONA LECTURA!

Aquest dijous, 14 de desembre, farem l'última sessió de l'any en què comentarem el recull de contes de Sergi Pàmies, Si menges una llimona sense fer ganyotes.

Aprofite també per anunciar-vos les obres que llegirem en el primer semestre de 2018 perquè pugueu anar demanant-les amb temps a les llibreries, a les biblioteques, al Pare Noel o al Reis Mags i perquè ho tingueu en compte a l'hora de planificar la vostra agenda. És fàcil recordar perquè seran cada tercer dijous de mes.


     18 de gener:   Svetlana ALEKSIÉVITX, Últims testimonis. Ed. Raig Verd. 21,90 €

     15 de febrer:  Teresa MUÑOZ, Des del balcó. Ed. Ara llibres - Àmsterdam.   18,90 €

     15 de març:    Manuel BAIXAULI, La cinquena planta. Ed. labutxaca. 8,95 €

     19 d'abril:        Wajdi MOUAWAD, Incendis. Dins del volum La sang de les promeses. Edicions del Periscopi. 19 €

     24 de maig:    Aurora BERTRANA, Tres presoners. Club Editor.  10,95 €

     21 de juny:    Emili TEIXIDOR, Retrat d'un assassí d'ocells. Ed. labutxaca.  10,95 €

Si per alguna raó no puguérem veure'ns dijous, rebeu ja els meus desitjos d'un Nadal i un any 2018 ple d'alegries i bones lectures.

Una abraçada.

14 de desembre: Sergi PÀMIES, Si menges una llimona sense fer ganyotes.

Als vint contes de Si menges una llimona sense fer ganyotes s'hi barregen situacions quotidianes i fantàstiques que aprofundeixen en emocions comunes. L'amor no correspost, la desconfiança, els lligams familiars, l'excés de solitud o de companyia són alguns dels elements que identifiquen aquest llibre. Amb una mirada irònica, penetrant i contingunda, Sergi Pàmies tracta de les servituds d'uns personatges vulnerables, esclaus d'unes circumstàncies que, com les llimones, combinen l'acidesa amb les propietats refrescants. El llibre ha rebut el Premi Ciutat de Barcelona 2007 i el Premi Lletra d'Or 2007.

PREMIS
Premi Ciutat de Barcelona 2007
Premi Lletra d’Or 2007
Premi Setenil 2007

COMENTARIS DE LA PREMSA
«Un llibre inacabable, infinit … El miro al·lucinat. És com un pou inesgotable … I acabo per avui, me’n vull anar a dormir, que demà haig de tornar a llegir-lo».
Enrique Vila-Matas

«Pàmies és un autor insubstituïble. I Si menges una llimona sense fer ganyotes una obra que sintetitza el seu talent narratiu … Alta literatura».
Julià Guillamon, La Vanguardia

16 de novembre: Mo YAN, Canvis. Ed. 62

Canvis, de Mo Yan

 Canvis és un llibre fàcil de llegir, breu, concret i ple de moments interessants. Això i molt més és aquesta novel·la de poc més de cent pàgines que us cruspireu en un moment.

Mo Yan disfressa una autobiografia mig fictícia i mig real on ens explica els canvis que pateix la Xina de l’última època a través de la vida de la gent i sobretot a través de la seva pròpia vida. Des de l’escola primària fins la seva vida adulta de militar, l’autor es centra en dos companys de l’antiga escola: una noia que semblava predestinada a tenir-ho tot i un noi predestinat a tot el contrari. Però les coses a vegades no són com semblen i durant tota una vida es van succeint els canvis.

Aquesta novel·la ens demostra que a vegades els canvis els podem provocar nosaltres i, d’aquesta manera, anar construint una vida. Senzilla, directa i plena de matisos.

Es tractava, però, d’un fet realment increïble. I que demostra que, al món, tot són canvis: el cop de destí que uneix uns enamorats, l’error que es produeix per una inexplicable combinació de circumstàncies, la bogeria de tot el que és estrany i extravagant. El món és, realment, la cosa més imprevisible. 

https://www.casaasia.cat/noticia/detalle/208169-l-escriptor-xines-mo-yan-premi-nobel-de-literatura

Club de Lectura del Casal amb Teresa Broseta l'autora de la novel·la "El dia de demà"

19 d'octubre: Teresa BROSETA, El dia de demà. Ed. Bromera

PREMI VALÈNCIA ALFONS EL MAGNÀNIM DE NARRATIVA 2016

A la València actual, marcada per la crisi econòmica i les seues conseqüències en tots els àmbits, s’entrecreuen les vides de tres personatges units per la fragilitat i les ombres del passat. Sara, a la vora dels cinquanta anys, contempla dolguda el fracàs del seu matrimoni amb Miquel, un empresari addicte a la cocaïna, alhora que recupera la memòria d’Andreu, a qui va estimar profundament quan el futur encara semblava per construir. Però mai podria imaginar-se que, per una casualitat, ­Miquel i Andreu entraran en contacte i es precipitaran els esdeveniments que devastaran les seues vides.  

Teresa Broseta ordeix amb El dia de demà una novel·la que retrata la societat contemporània –marcada per la crisi, la soledat, les ­drogues i l’especulació– i, al mateix temps, construeix un retrat viu, colpidor i durador de la ciutat, que es converteix en el quart protagonista d’aquesta història distingida amb el ­Premi València ­Alfons el Magnànim de Narrativa.

Comptarem amb la presència de l'autora. Us hi esperem a tots, bona lectura!!!

Calendari de les sessions de l'últim trimestre d'enguany

Amigues i amics del Club de Lectura del Casal Jaume I d'Elx,

Ací teniu el calendari de les sessions de l'últim trimestre d'enguany: 

19 d'octubre:  Teresa BROSETA, El dia de demà. Ed. Bromera.

16 de novembre: Mo YAN, Canvis. Ed. 62

14 de desembre: Sergi PÀMIES, Si menges una llimona sense fer ganyotes. Ed. Quaderns Crema.

En la sessió d'octubre comptarem amb la presència de l'autora, és per això que us demane que no dubteu a convidar a qui penseu que puga estar interessat a assistir-hi. 

Una salutació.

Camí de sirga de Jesús Moncada, dijous 21 de setembre.

Amigues i amics del Club de Lectura del Casal Jaume I d'Elx,

Espere que hàgeu passat un bon estiu i que hàgeu pogut gaudir d'unes vacances reparadores.

  

La primera sessió del nostre Club, dedicada a Camí de sirga de Jesús Moncada, serà dijous 21 de setembre a les 20 h. 

Una abraçada.

LECTURES DEL PROPER QUADRIMESTRE

Amigues i amics del Club de Lectura del Casal Jaume I d'Elx,

Em pose en contacte amb vosaltres per comunicar-vos les lectures que farem en el primer quadrimestre del proper curs.

SETEMBRE: Jesús MONCADA, Camí de sirga. Ed. Labutxaca. 

OCTUBRE: Teresa BROSETA, El dia de demà. Ed. Bromera.

NOVEMBRE: Mo YAN, Canvis. Ed. 62.

DESEMBRE: Sergi PÀMIES, Si menges una llimona sense fer ganyotes. Ed. Quaderns Crema.

A començaments de setembre concretarem les dates, però compteu que la primera sessió serà després del 10 d'eixe mes.

Espere que passeu un bon estiu i que gaudiu de la lectura.

Foto de la darrera sessió del club de lectura amb Lliris Picó, bon estiu!!

22 de juny, Lliris PICÓ, L'olor dels crisantems. Ed. 3i4

L'olor dels crisantems

Camil·la és una dona perduda. Es va perdre en el moment en què es va deixar arrossegar pels interessos de dos hòmens, el seu pare i el seu futur marit. Aquesta dona de casa bona —la mare «senyora de» i el pare metge— havia d'estudiar una mica per fer alguna cosa, per això es va fer mestreta, havia d'aprendre a fer ganxet i altres destreses, allò sí que era important… El quadre és ben conegut.

L'olor dels crisantems parla de la frustració d'una dona que no sap què fer de la seua vida; sap exactament el que no li agrada de la seua quotidianitat, però no troba la força d'encarar-s'hi, per això va destrossant-se el cos a poquet a poquet, amb l'alcohol. La protagonista té una posició social i diners, té un marit, metge, que no la coneix en absolut ni es preocupa el més mínim pel que puga pensar, té un fill criat per una dida, té un pare egoista i una mare transparent, i té una amiga superficial. Camil·la no té res.

Només li queden les novel·les per a oblidar el món miserable i artificial que l'envolta, i l'alcohol, cada vegada més present, més necessari. Li agraden les històries i les busca en una llibreria de la ciutat que pertany a Abel, un home que forma part del seu paisatge. Ell és diferent, sensible, atent, respectuós, gris, difuminat, potser massa absorbit per l'escenari, com una figura de paper que s'apega en un mur, però d'açò, la Camil·la, s'adona més tard. I les flors… ens acosten als sublims perfums rodoredians. Els crisantems que ella, Camil·la, compra regularment i posa en un gerro perquè tenen una olor especial quan són frescs i llisos, però també quan s'estan marcint a dintre del gerro, com la seua vida, com el seu esperit. Aquesta novel·la m'ha sorprès favorablement. Sorprès perquè no havia llegit res, fins ara, de l'autora, Lliris Picó, i he descobert una ploma madura, ferma, que mestreja la llengua. L'autora crea un personatge femení amb tota la seua extensió i nosaltres, lectors, entrem en l'univers d'aquesta dona que lluita per donar un sentit al desastre de la vida que té, i la compadim, la detestem o l'acaronem amb el pensament. Camil·la és com una nina de porcellana en una cova de gegants. La fragilitat d'una dona sensible que, tot i posseir-ho tot a nivell material i social, no ho pot valorar perquè justament en coneix l'altra cara, la que no es veu, la que està plena de misèries, de desamors, de carències, perquè tot es basa en la superficialitat, i si això falla no hi ha res, només esquenes girades. L'única possibilitat de desempallegar-se de la mediocritat és tornar a començar.

(Maria Sirera. Lletres Valencianes, tardor 2004) 





Us recordem que assistirà l'autora a la pròxima sessió del club de lectura.

25 de maig. Michela MURGIA, L'acabadora. Ed. Proa.

Títol: L’acabadora
Autor: Michela Murgia
Editorial: Editorial Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-7588-248-2
Preu: 17,50€

La Mercè Ubach, traductora de la novel·la L’acabadora, diu:

L’acabadora no és una novel·la perfecta, diguem-ho de seguida. Però té tota la força i les virtuts d’una opera prima: veritat, compromís, i aquella manera generosa de quedar despullat davant del lector que en tants escriptors l’ofici fa perdre més endavant. No és cap novel·la per encàrrec, ni ha estat escrita per guanyar cap premi, però en canvi, a Itàlia, els ha guanyat tots. És un relat escrit per imperiosa necessitat de comunicar, perquè l’autora tenia coses a dir, perquè en tenia ganes. I tot això es nota en el resultat. Perquè Michela Murgia té talent i sap escriure.

Al marge del que la pot fer exòtica als nostres ulls –Sardenya als anys cinquanta, l’ofici ancestral de “l’accabadora”, la dona que ajuda els malalts a ben morir; els “fill’e anima”, una modalitat d’adopció no regulada per l’Estat–, L’acabadora té valor per ella mateixa. Escolteu, si no, aquestes frases, deixeu-les ressonar: «Com els ulls de l’òliba, hi ha pensaments que no suporten la plena llum. Només poden néixer de nit, on la seva funció és la mateixa que la lluna, necessària per crear marees de sentit en algun invisible més enllà de l’ànima». «Les seves germanes ja eren unes senyoretes i ella jugava tota sola per terra, fent un pastís de fang pastat amb formigues vives, amb la cura d’una doneta. Movien les potes vermelloses en la pasteta, i morien lentes sota la decoració amb flors silvestres i el sucre de sorra. Sota el sol violent de juliol el dolç li creixia a la mà, bonic com ho són de vegades les coses dolentes».

L’acabadora no és una novel·la de tesi, però està agradant molt als clubs de lectura: se’ls fa de nit debatent la prima frontera que separa la pietat del delicte. Tampoc no és una novel·la feminista, però ha seduït moltes dones, potser perquè el tema de la maternitat (les maternitats) hi és central. Com a traductora, aquesta novel·la en certa manera és una filla meva, i n’estic orgullosa. Només desitjo que creixi sana gràcies als lectors.

En aquest enllaç hi trobareu el primer capítol en pdf.

Sobre el mateix tema s'acaba d'estrenar una pel·lícula:  https://www.youtube.com/watch?v=e24KfgrnmKU

27 d'abril. Martí DOMÍNGUEZ, La sega. Ed. Proa.

Data de publicació: 4 de maig 2016

La novel·la transcorre en un poble de masos disseminats, al Maestrat, entre els anys 40 i 50 del segle XX. És una zona boscosa que freqüenten els guerrillers del maquis, que compten amb la complicitat material i sentimental de la filla del mas, la Teresa, i les reticències de la mare, que ha vist com el seu marit era víctima de la guàrdia civil. Els fill petit és el narrador de la història, que descobreix el món en un context ple de secrets i violència. Un dels guerrillers del maquis, que s'entén amb la Teresa, és alhora confident de la guàrdia civil. Això originarà algun malentès i algun tiroteig. La novel·la segueix l’evolució del nen protagonista i de la seva família, dividida i sacsejada per les lluites entre guerrillers i guàrdies, en un poble de muntanya valencià.

23 de març, Miquel Desclot

Pel seu interés us recomanem aquest acte al Casal:

El poeta, traductor i escriptor Miquel Desclot presentarà els seus últims treballs en Acpv-Casal Jaume I d'Elx:
-Cançoner de Petrarca.
-Tria d'obres de William Shakespeare.
-Un barret de cançons, recull de poemes cantats de creació poètica pròpia.

Dia: DIJOUS, 23 Març 2017 
Hora: 20:00h 
Lloc: Casal Jaume I, Carrer Sant Jordi, 2 d’Elx

L'autor, molt guardonat al llarg de la seua trajectòria ha rebut, entre altres, el Premi Joan Coromines, de la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana, en reconeixement a la seva tasca de difusió de la llengua catalana, principalment en els àmbits de la poètica, la prosa, l’ensenyament, la traducció i la música. Ha arreplegat recentment el Premi Ciutat de Barcelona 2016 per la traducció de l'obra de Petrarca que ara es presenta aquí.

21 de Març : dia Mundial de la Poesia : amb aquesta data s’inicia un munt d’activitats al voltant de la poesia. I a Elx, entre aquestes activitats, destaca l’acte organitzat pel Col·lectiu de Literatura Infantil i Juvenil d'Elx i el Casal Jaume I, dijous 23 de març a les 20:00 hores.

Benvingudes, lectores i lectors, al fabulós món de la poesia. Una ocasió única per comprovar, des de primera fila, l’art de la paraula de Miquel Desclot. https://www.youtube.com/watch?v=I_TX3eaMRh8

Us esperem

Cordialment
Agustí Agulló Marcos 
(Coordinador d'Acpv-Casal Jaume I d'Elx) 
Telèfon 965426480 
Carrer Sant Jordi, 2 (Elx-03203)

Art

Art, amistat, literatura...

16 de març. Yasmina REZA, Art. Ed. Bromera.

Art

fins al 17 d'abril de 2017

Autora: Yasmina Reza
Traducció: Jordi Galceran
Direcció: Miquel Gorriz
Repartiment:Pere Arquillué
Francesc Orella
Lluís Villanueva

Sinopsi

“Marc, sol.
El meu amic Sergi ha comprat un quadre.
És una... tela, si fa no fa, d’un metre seixanta per un metre vint, pintada de blanc. El fons és blanc i, si mig acluques els ulls, s’hi poden entreveure unes ratlles fines, transversals, blanques.
El Sergi és amic meu de fa molt temps.
És un xaval que ha triomfat, és dermatòleg i és amant de l’art.
Dilluns passat vaig anar a veure el quadre que el Sergi s’havia comprat el dissabte anterior, un quadre que feia mesos que perseguia.
Un quadre blanc, amb unes ratlles blanques.”

ART, de Yasmina Reza

Durada: 1 hora i 30 minuts.
Espectacle en català.

Fotos amb Enric Balaguer

Àlbum de fotos a flickr de la interessant conversa amb Enric Balaguer:
 https://www.flickr.com/photos/130459016@N06/sets/72157680420022055

16 de febrer. Enric BALAGUER, El desert i altres palpitacions del nou segle. Ed. Gregal.

El pròxim 16 de febrer presentarem "El desert i altres palpitacions del nou segle" d' Enric Balaguer, comptarem amb la presència de l'autor.

Ha estat un llibre comentat per Alex Broch, Agustí Pons, ”Les palpitacions d’aquest segle”, Joan Borja, ”El desert i les palpitacions”,Teresa Costa-Gramunt,”Palpitacions d’Enric Balaguer”, Francesc Calafat, “Palpitacions del món a través de la creació”, Josep Manuel San Abdón,  ”Setze qüestions palpitants del nostre temps”.

El video de la presentació a la ciutat d’Alacant, el 26 d’octubre a la llibreria “80 Mundos”.

Presentació al Centre Cultural Castellut.

19 de gener. Carmelina SÀNCHEZ- CUTILLAS, Matèria de Bretanya. Ed. 3i4.

Obtingué el Premi Andròmina dins els Premis Octubre del 1975. Aquesta emblemàtica obra ens revela el món d’Altea en els anys de la seua infantesa. «La mar vivia a una badia molt gran» –la primera frase del llibre– ens trasllada la màgia i la tendresa amb què s’acompanyen els records. Més enllà d’un memorialisme reeixit, l’obra de Carmelina Sánchez-Cutillas ens mostra dues coses. La primera, que la infantesa, més que una edat –una fase de la vida– és, fonamentalment, una forma de veure el món. Una visió mig màgica, mig mística, amb sentiments oceànics, amb una tendència a la heroïficació de l’entorn... La segona qüestió prové del fet que en evocar la infantesa, l’autora no ho fa des de la distància, ni com un exercici intel·lectual, sinó submergint-se i revivint (amb plenitud) els moments i les escenes que, al capdavall, componen la partitura biogràfica. I així, en lliurar-se tan plenament al seu món, ens el fa sentir, oldre, tocar...

Entrevista amb l'autor/a:
Entrevista amb Carme Manuel a la Fira del Llibre de València 2016. Aquí

La crítica diu:
Article a Núvol, per Jaume C. Pons Alorda. Aquí