dimecres, 14 de desembre del 2016

Calendari de lectures per al primer semestre de 2017



Us comunique el calendari de lectures per al primer semestre de 2017. Com podreu observar, i tal com vau suggerir l'últim dia, mantenim dijous a les 20 h. per a les nostres sessions. A més, per tal que pugueu organitzar millor altres compromisos d'agenda  i resulte més fàcil recordar les dates, en el primer trimestre les farem el tercer dijous de cada mes, mentre que al segon trimestre les tindrem el quart. D'altra banda, us confirme que en les sessions de febrer i de juny comptarem amb la presència dels autors.

19 de gener. Carmelina SÀNCHEZ- CUTILLAS, Matèria de Bretanya. Ed. 3i4.

16 de febrer. Enric BALAGUER, El desert i altres palpitacions del nou segle. Ed. Gregal.

16 de març. Yasmina REZA, Art. Ed. Bromera.

27 d'abril. Martí DOMÍNGUEZ, La sega. Ed. Proa.

25 de maig. Michela MURGIA, L'acabadora. Ed. Proa.

22 de juny, Lliris PICÓ, L'olor dels crisantems. Ed. 3i4. 

Espere que passeu un Bon Nadal i que l'any 2017 us porte moltes alegries.

divendres, 2 de desembre del 2016

Bar cafeteria Fina

Que la literatura no ens prive d'alimentar el cos. Al bar Fina després de parlar del perquè de tot plegat de Quim Monzó.

diumenge, 16 d’octubre del 2016

20 d'OCTUBRE: Carme RIERA, Cap al cel obert. Ed. labutxaca.


Obra 

Cap al cel obert.
Barcelona: Cercle de Lectors, 2000 / Barcelona: Destino, 2002 / Barcelona: LaButxaca, 2014.
"Cap al cel obert ha continuat l'excel·lent línia encetada amb Dins el darrer blau, anterior novel·la de l'autora. Hi reapareix el tema dels jueus mallorquins, tot i que ara l'acció s'emmarca al final del segle XIX, en el conjunt d'esdeveniments que van marcar la independència de les colònies cubanes respecte a Espanya. Tanmateix, aquesta introducció —les humiliacions i manera de viure de la comunitat jueva a Mallorca— no és gens gratuïta ni tampoc un residu del llibre anterior, sinó un dels punts decisius que provoquen d'una manera tangencial però intel·ligent la successió d'aventures que haurà de patir la protagonista en la lluita per trobar una eixida al cel obert. [...]

L'autora troba la manera exacta de dosificar la informació de manera que és gairebé inevitable interessar-se per la història que ens explica. Des d'evitar marques distintives de sexe en els personatges —la qual cosa provoca l'equívoc i la sorpresa quan la qüestió és desvetllada— fins a allargar la progressió dels fets amb múltiples revoltes en les explicacions i mantenir així l'expectativa del lector impacient. No es tracta, però, d'una novel·la de suspens sinó de protagonistes intercanviats. I és aquest intercanvi —l'hàbil mecanisme a partir del qual Maria de Fortesa passa d'actriu secundària a xica de pel·lícula— el que provoca les majors satisfaccions. Si més no, al principi de la trama, quan l'escenari es trasllada definitivament de l'illa de Mallorca a la de Cuba".

(Júlia Zabala. "Intercanvi de protagonistes", Revista Caràcters, 2a època, octubre 2000, p. 16) 

dijous, 29 de setembre del 2016

diumenge, 11 de setembre del 2016

Calendari per a la tardor.

Amigues i amics del Club de Lectura del Casal Jaume I d'Elx,

Espere que hàgeu passat un bon estiu i que comenceu el nou curs amb renovades il·lusions.

Tal com em vaig comprometre en l'últim correu, us comunique el calendari de sessions per a aquesta tardor. Recordeu que aquest curs les farem dijous a les 20:00 h. 

29 de SETEMBRE:  Bernhard SCHLINK, El lector. Ed. labutxaca.
20 d'OCTUBRE: Carme RIERA, Cap al cel obert. Ed. labutxaca.
10 de NOVEMBRE: Lluís LLACH, Les dones de la principal. Ed. labutxaca.
1 de DESEMBREQuim MONZÓ, El perquè de tot plegat. Ed. Quaderns Crema.


Una abraçada.

dijous, 16 de juny del 2016

Bon estiu i bones lectures

Amigues i amics del Club de Lectura del Casal Jaume I d'Elx,
Em pose en contacte amb vosaltres per comunicar-vos les lectures que farem en el primer quadrimestre del proper curs. Tal com alguns havíeu seggerit, he introduït una traducció i un recull de contes de Quim Monzó. Els títols són aquests:

SETEMBRE:  Bernhard SCHLINK, El lector. Ed. labutxaca.
OCTUBRE: Carme RIERA, Cap al cel obert. Ed. labutxaca.
NOVEMBRE: Lluís LLACH, Les dones de la principal. Ed. labutxaca.
DESEMBREQuim MONZÓ, El perquè de tot plegat. Ed. Quaderns Crema.

 A començaments de setembre us passaré les dates concretes, però ja us avance que les sessions seran dijous.
Espere que tingueu un molt bon estiu.

dijous, 14 d’abril del 2016

10 de maig: Joan Benesiu, Gegants de gel

El proper 10 de maig comptarem amb la presència de l'autor.

Gegants de gel Gegants de gel

A les acaballes de l’any, al voltant d’una taula del petit bar Katowice, a la ciutat argentina d’Ushuaia, s’hi troben diferents personatges arribats d’arreu del món. L’escriptor, convertit en viatger, relata els esdeveniments que succeeixen als diversos exiliats ancorats a la fi del món. Un parisenc que fuig de la seva acomodada família, un anglès que s’allunya d’un horror familiar, un jove mexicà estudiant de química, un xilè circumspecte i silenciós, el propi escriptor, que sembla immers en una cerca amb motius poc clars i, finalment, una polonesa, la propietària del bar.
Prop d’aquesta geografia de frontera física i també personal, cadascun desgranarà la seva pròpia història elaborant un trencaclosques que acaba formant un tapís preciós on tots els elements s’entrellacen al voltant de dos temes recurrents: la cerca de la identitat i el mite de la frontera.
"Avui la narrativa d’alta volada escasseja i un autor com Joan Benesiu és aigua en un desert." Manuel Baixauli, El País
Pròleg de Manuel Baixauli
Premi Llibreter 2015

Autor

Joan Benesiu Joan Benesiu (Beneixama, 1971). La combinació de la seva prosa, suggeridora i enigmàtica, amb una veu molt personal deixa entreveure una narrativa d’alta volada que ens ofereix una literatura ambiciosa alhora que plaent.

diumenge, 10 d’abril del 2016

Cicle de cinema en valencià 2016

El virus de la por, basada en El principi d'Arquimedes que vam llegir precisament el 21 d'abril de l'any passat.


dimecres, 16 de març del 2016

12 d'abril: Avel·lí ARTÍS-GENER, Paraules d'Opòton el vell.

Paraules d'Opòton el vell.
Barcelona: Cadí, 1968 / Grup del Llibre, 1972 / Edicions 62, 1979-1983, 4a ed / La Butxaca, 2012.

És el llibre de Mèxic. A través d'Opòton es narra la història d'un descobriment a l'inversa, dels indis que descobreixen Europa, Galícia, per ser més exactes. "Opòton anirà comentant amb ironia les coses que veu, des que es troba amb l'expedició gallega, i l'arribada a les costes de Cantàbria, i la primera topada amb els castellans. Observarà com fan un acte de fe, i ho comprendrà molt bé, car ho jutjarà un sacrifici humà, com els que fa el seu poble. Quan li explicaran que no és un sacrifici sinó una sentència del Sant Ofici, comentarà convençut que troba molt adequat el nom de "Sant Ofici" a aquell gènere de feina.

La prosa que Artís Gener fa néixer de la ploma d'Opòton el Vell llisca amb simplicitat i noblesa. Uns mesurats elements de llenguatge arcaïtzant —l'autor ens adverteix abans que els usarà per a ésser fidel al color de la prosa antiga— es barregen amb una visió directa de les coses, amb uns girs col·loquials que ens apropen als protagonistes de la faula."

(M. Aurèlia Capmany: pròleg a Paraules d'Opoton el Vell)

Vegeu una pàgina de Lletra especiífica sobre Paraules d'Opòton el vell

dimecres, 17 de febrer del 2016

15 de març: Anna Moner, El retorn de l'hongarès.

El retorn de l'hongarès

Al maig del 1897, un cadàver esquarterat apareix al Bois de Boulogne de París. És així com es desencadena la investigació d’uns esfereïdors assassinats en sèrie que marcarà la carrera de l’inspector en cap de la Policia de Seguretat Olivier Béziers i del prestigiós forense Auguste Locard.  
Més de cent anys després, arriba a l’Institut Medicolegal un taüt de grans dimensions, descobert durant la remodelació del cementeri del Père-Lachaise. Sara Bongard, una jove antropòloga forense, no pot imaginar que es veurà implicada en els successos macabres que sacsejaren la societat parisenca a les acaballes del segle XIX.  
Anna Moner barreja sensualitat, màgia i misteri per a bastir una novel·la d’arrels gòtiques, guanyadora del Premi de Narrativa Alfons el Magnànim. Amb interessants aspectes de la història de la ciència i de l’art en el rerefons, alternant els anys finals del segle xix amb l’actualitat, aquest colpidor thriller endinsa el lector en una fosca investigació criminal.
número 245
Autor/a:
Anna Moner
Coberta:
Carles Barrios
Format:
15 x 23,2 cm
Pàgines:
256
Edició:
2
ISBN:
9788490263204
19,95 €

divendres, 15 de gener del 2016

9 de febrer. Maria Barbal, Càmfora.




Maria Barbal (Tremp, 1949) es va donar a conèixer amb la novel·la Pedra de tartera (premis Joaquim Ruyra 1984 i Joan Crexells 1985), una fita de la narrativa catalana contemporània. Aquest llibre obre un cicle novel·lístic amb el Pallars nadiu de l'autora com a punt de referència, que també integren Mel i metzines (1990), Càmfora (premis de la Crítica 1992, Crítica Serra d'Or 1993 i Nacional de Literatura 1993) i País íntim (premi Prudenci Bertrana 2005). La seva obra com a novel·lista també comprèn els rellevants títols Escrivia cartes al cel (1996), Carrer Bolívia (1999), Bella edat (2003) i Emma (2008). Després del seu brillant debut com a autora de narracions amb La mort de Teresa (1986), ha publicat els volums de relats Ulleres de sol (1994) i Bari (1998).

Sobre l'obra:
http://lletra.uoc.edu/offlletra/files/5187dddc-1b78-48e6-bf88-2acd5fd30e26.pdf


  Sobre l'autora:
http://lletra.uoc.edu/ca/autora/maria-barbal
- http://www.escriptors.cat/autors/barbalm/
http://www.grup62.cat/autor-maria-barbal-000002173.html