Calendari de lectures del primer trimestre de 2019

Amigues i amics del Club de Lectura del Casal Jaume I d'Elx,

Us escric per informar-vos que el calendari de lectures del primer trimestre de 2019 serà el següent:

17 de gener: Margaret ATWOOD, El conte de la serventa. Ed. Quaderns Crema. 20 €

21 de febrer: Care SANTOS, Diamant blau. Ed labutxaca. 9,95 €

14 de març: Baltasar PORCEL, Les primaveres i les tardors. Ed. labutxaca. 8,95 €

Aprofite l'ocasió per a desitjar-vos un any ple d'alegria i de bona literatura.

Una abraçada

17 de gener: El conte de la serventa de Margaret Atwood

Pel seu interés us recomane el següent blog: https://delecturablog.wordpress.com/el-cuento-de-la-criada/

El conte de la serventa, del paper a la pantalla

https://prezi.com/view/bNBIB7ulRxJAUhaTE48D/

Darrera sessió de l'any

Darrera sessió de l'any dedicada a "Afirma Pereira" de Tabucchi. Bon Nadal, Bon Any i Bones Lectures!!!!

20 de desembre: Antonio TABUCCHI, Afirma Pereira. Ed. Labutxaca.

Sostiene Pereira

Quan Antonio Tabucchi va publicar l’any 1994 la que seria, sens dubte, la seva novel·la més important, l’obra va ser rebuda molt positivament per la crítica. Tabucchi, nascut a Pisa (Itàlia) va ser professor de llengua i literatura portugueses i, durant dècades, va viure bona part de l’any a Lisboa. Va ser a la capital portuguesa on va situar la història del seu conegut llibre Sostiene Pereira, novel·la que va escriure per denunciar l’auge del populisme, com el de Berlusconi a la Itàlia dels anys 90. Actualment, l’expansió del populisme al llarg del món occidental fa que la vigència de l’obra es mantingui pràcticament intacta i, ara, l’il·lustrador francès Pierre-Henry Gomontadapta Sostiene Pereira com a novel·la gràfica.

Lisboa, 1938. En una Europa d’allò més convulsa, amb una Guerra Civil a Espanya i amb els règims dictatorials de Mussolini a Itàlia i de Salazar a Portugal, Pereira rep l’encàrrec de dirigir la secció cultural d’un diari lisboeta. Pereira viu totalment aliè a tot allò que està passant a Europa, enyorant la seva difunta esposa i refugiant-se de manera exclusiva en la literatura. Així transcorre la seva rutinària vida fins que coneix Monteiro Rossi, un jove activista que lluita contra la dictadura de Salazar i que farà trontollar la vida de Pereira.

Pierre-Henry Gomont va preferir no veure qualsevol de les anteriors adaptacions de la novel·la de Tabucchi abans de fer-ne la seva i reconeix que ha estat bastant fidel a l’obra original, tot i que s’hi ha concedit alguna llicència. Per recollir idees i ambientacions, va passar dues setmanes tot sol a Lisboa, recorrent la ciutat i, a més a més, va llegir cinc o sis vegades la novel·la abans de fer la seva pròpia adaptació, pràcticament de memòria. No va ser fins publicada la novel·la gràfica, que Gomont es va reunir amb la vídua de Tabucchi.

De la novel·la de Tabucchi, no podem deixar d’esmentar la versió cinematogràfica que l’any 1996 va interpretar magistralment Marcello Mastroianni. A continuació, hi podeu veure el tràiler en italià de la pel·lícula:

A les biblioteques hi podeu trobar la novel·la d’Antonio Tabucchi, el còmic de Pierre-Henry Gomont i l’adaptació cinematogràfica.

Extret de:

http://www.vilanova.cat/blog/joanoliva/?p=41385

15 de novembre: Pilar ROMERA, Li deien Lola. Ed. Columna.

 

Li deien Lola, de Pilar Romera

Editorial Columna, 2016

Sinopsis

Als inicis de la revolució industrial, a les ribes del riu Ebre, la vella aristocràcia rural es resisteix a doblegar-se als aires d’un temps nou. A Barcelona, la ciutat bull amb les revoltes, les bombes anarquistes, les detencions massives i els judicis manipulats per la gran burgesia, disposada a no perdre ni poder ni privilegis.

D’un poblet de la Ribera d’Ebre a Barcelona, dels anys convulsos de finals del segle XIX a l’arribada de la Segona República el 1931, de les barraques del Somorrostro als pisos benestants. Entre anarquistes radicals i burgesos filofeixistes, entre la prostitució i els salons més exquisits, la Dolors, la bella Lola, lluita per sobreviure i venjar la injustícia i la humiliació que l’ha marcat com a víctima des que va néixer, amagant, alhora, un secret durant més de trenta anys que li canviarà la vida per sempre.

Les llums i les ombres d’una dona coratjosa il∙luminen un relat vibrant i apassionant que retrata sense embuts un dels moments més fascinants de la història del nostre país. 

Una novel·la ambientada a finals de segle XIX, on la Dolors, una dels molts personatges femenins  de gran potència que viuen al llibre, ha de marxar del seu poble vora l'Ebre, sobrevivint als abusos a què era sotmesa la seva classe social, i fa cap a la Barcelona més convulsa de l'època on brillarà amb llum pròpia gràcies a la seva gran arma que, alhora, és la seva perdició: la bellesa. 

https://www.youtube.com/watch?v=IRTFlo3t3K8

https://canalte.alacarta.cat/maridatges-literaris/capitol/pilar-romera-ens-presenta-la-seva-darrera-novella-li-deien-lola?fbclid=IwAR2W38tLi_3NR-Fn_acihCV0JiZkz955Er4YE_3Ok09iazZPVu0TTqXtuno

Sessió del Club de lectura del casal d’Elx, 18-10-2018

18 d'octubre: Josep POUS I PAGÈS, La vida i la mort d'en Jordi Fraginals. Ed 62

La vida i la mort d’en Jordi Fraginals és una plasmació completa de les teories individualistes del Modernisme, que plantegen un problema d’abast universal: el de la llibertat humana enfront del determinisme de l’ambient. La novel•la de Pous i Pagès presenta una «vida», des que comença fins que s’acaba, entesa com a lluita per escapar del destí imposat des de fora: la voluntat i la llibertat contra les coaccions socials i el determinisme de la natura. En definitiva, l’individu – cadascun dels individus – és l’única arma que té la humanitat per construir-se la seva pròpia història.JOSEP POUS I PAGÈS (1873-1952), novel•lista i dramaturg, és un dels representants més característics del Modernisme. Entre les seves obres de teatre cal recordar L’endemà de les bodes (1904), Senyora àvia vol marit (1912), Sang blava (1914), Rei i senyor (1918), Tardania (1921). I entre les seves novel•les esmentem Per la vida (1903), Quan se fa nosa (1904), Revolta (1906) i, sobretot, La vida i la mort d’en Jordi Fraginals (1912), sens dubte la seva obra més important.

https://www.escriptors.cat/autors/pousj/pagina.php?id_text=4262

https://ca.wikipedia.org/wiki/La_vida_i_la_mort_d%27en_Jordi_Fraginals

20 de setembre: Sílvia ALCÀNTARA, Olor de Colònia. Ed. Butxaca 1984.

"Sala 33" Minisèrie "Olor de colòniaEl "Sala 33" us convida a veure "Olor de colònia" (2012), l'adaptació de la novel·la de Sílvia Alcántara, coproduïda per Televisió de Catalunya i Diagonal TV amb direcció de Lluís Maria Güell. En aquesta minisèrie, podreu re-visitar un món perdut, una realitat que va existir en un temps gens llunyà: el món de les colònies industrials. Podreu veure els dos capítols d'"Olor de colònia", seguits i sense interrupcions. A la minisèrie seguirem l'evolució de la colònia tèxtil Viladomat des de 1953 fins a mitjans dels 60, el moment en què va començar la crisi de la indústria tèxtil i del cotó al nostre país. La berguedana Sílvia Alcántara és l'autora d'"Olor de colònia" (Edicions de 1984, 2009), una de les obres de més èxit de la literatura catalana recent i que serveix de base per aquesta minisèrie. Ella va viure fins als vint anys en una colònia, Cal Vidal, que es troba a la vora del riu Llobregat, entre Navàs i Puig-reig. Per tant, tot i ser una obra de ficció, els records de l'autora van ser bàsics per recrear aquest món. "Olor de colònia" és olor de telers i de filats de cotó. També és olor de riu, d'on les fàbriques extreien l'energia per fer funcionar la maquinària, i és olor de suor de treballadors en torns inacabables." "Olor de colònia" és una gran producció d'època, una història coral amb Pep Planas, Maria Molins, Míriam Iscla, Toni Sevilla, Pepa López, Viky Peña, Fermí Reixach, Marta Angelat o Àngels Bassas, entre d'altres. Us convidem a entrar a la colònia, l'univers de Sílvia Alcántara i escenari en què conviuen tota mena d'històries, amors impossibles, secrets, enveges, corrupció i l'abisme insalvable entre els amos i els obrers.

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/sala-33/presentacio-de-la-mini-serie-olor-de-colonia/video/5591040/

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/TV3-estrena-avui-%22Olor-de-colonia%22/video/4711072/

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/olor-de-colonia/olor-de-colonia-capitol-1/video/4711552/

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/olor-de-colonia/olor-de-colonia-capitol-2/video/4711632/

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/lhora-del-lector/silvia-alcantara-ens-parla-del-seu-llibre-olor-de-colonia/video/4694234/

Calendari de lectures fins final 2018

Amigues i amics del Club de Lectura del Casal Jaume I d'Elx,

Espere que hàgeu tingut un bon estiu i que les vacances  us hagen proporcionat molts moments de felicitat, descans i bones lectures. 

El calendari de les sessions del nostre Club fins a desembre serà el següent:  

20 de setembre: Sílvia ALCÀNTARA, Olor de Colònia. Ed. Butxaca 1984.

18 d'octubre: Josep POUS I PAGÈS, La vida i la mort d'en Jordi Fraginals. Ed 62

15 de novembre: Pilar ROMERA, Li deien Lola. Ed. Columna. 

20 de desembre: Antonio TABUCCHI, Afirma Pereira. Ed. Labutxaca.

Així doncs, espere que dijous de la pròxima setmana podrem retrobar-nos per iniciar un nou curs, el sisé ja!

Una salutació ben cordial.

Jesús  

Foto de la darrera sessió abans de l'estiu. Bones vacances i bones lectures!!

Alimentant el cos i l'esperit anit en la darrera lectura abans de les vacances d'estiu.

Recordatori i noves lectures.

Amigues i amics del Club de Lectura del Casal Jaume I d'Elx,

Us recorde que aquest dijous a les 20 h. tancarem el curs  del CL amb Retrat d'un assassí d'ocells d'Emili Teixidor

   Aprofite també per comunicar-vos els títols que llegirem en el primer quadrimestre del proper curs. Les dates exactes les concretarem a principis de setembre.

SETEMBRE: Sílvia ALCÀNTARA, Olor de Colònia. Ed. Butxaca 1984. 9,90 € 

OCTUBRE: Josep POUS I PAGÈS, La vida i la mort d'en Jordi Fraginals. Ed. 62 11,95 €

NOVEMBRE: Pilar ROMERA, Li deien Lola. Ed. Columna. 19 €

DESEMBRE: Antonio TABUCCHI, Afirma Pereira. Ed. Labutxaca. 7,95 €

Només em queda, per si algú no vinguera dijous, desitjar-vos un molt bon estiu.

21 de juny: Emili TEIXIDOR, Retrat d'un assassí d'ocells. Ed. labutxaca. 10,95 €

Sinopsi de Retrat d'un assassí d'ocells:

Retrat d'un assassí d'ocells evoca el món ambivalent i enigmàtic de la infantesa. El record de dos cadàvers trobats al bosc, aquella mà enterrada entre les flors, les dues tórtores, la llegenda de l'home mutilat, els contes de la mare, el mestre que jugava a escacs i la doctrina del mossèn Allioli... Aquests són els records d'una infantesa que es presenta a llambregades i que conformen el cos d'una de les millors novel·les d'Emili Teixidor. Amb una gran riquesa expressiva, el narrador segueix el fil d'aquests records per construir el ric calidoscopi de la vida d'un petit poble durant la postguerra. El mateix món que, anys més tard, inspiraria la novel·la Pa negre i que Agustí Villaronga convertiria en una de les pel·lícules de major projecció del cinema en català.

24 de maig: Aurora BERTRANA, Tres presoners. Club Editor.

http://www.clubeditor.cat/ca/llibre/tres-presoners

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/tot-el-temps-del-mon/tres-presoners-novella-breu-pero-molt-potent-viscuda-en-primera-persona/video/5747857/

Fotos de la sessió del club de lectura sobre Wajdi Mouawad

19 d'abril: Wajdi MOUAWAD, Incendis. Dins del volum La sang de les promeses. Edicions del Periscopi.

http://periscopi.cat/antipoda/item/la-sang-de-les-promeses

15 de març: Manuel BAIXAULI, La cinquena planta.

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/via-llibre/manuel-baixauli-la-cinquena-planta/video/4929191/

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/els-matins/la-vivencia-de-ser-a-les-portes-de-la-mort/video/4964611/#

https://www.grup62.cat/llibre-la-cinquena-planta/100109

https://www.vilaweb.cat/noticia/4169659/20140128/manuel-baixauli-llibre-sent-he-escrit-mha-succeit.html

https://blocs.mesvilaweb.cat/Tafanera/?p=258632/

https://www.ara.cat/suplements/llegim/Torna-baixauli-artistes-fabricants-paraigues_0_1076892322.html

Imatge de la sessió sobre Teresa Muñoz "Des del balcó".

15 de febrer: Teresa MUÑOZ, Des del balcó. Ed. Ara llibres - Àmsterdam.

Amb un talent literari fora de tot dubte, Teresa Muñoz ens trasllada del present a la Barcelona de la postguerra per denunciar un crim, reflex d’una època i unes condicions d’injustícia social que van mutilar les esperances de molta, massa gent. Literatura d’alta volada, un crit de protesta, un homenatge.

L’Àngela, una escriptora que està a punt de fer els cinquanta, posa per primera vegada els peus en un pis que ha heretat de la seva mare, en ple barri Gòtic, el barri on ella va créixer i que ara veu transformat. Dins d’aquella casa tot està com fa més de sis dècades: els mobles, els llibres, els quadres, la roba, les fotografies de gent que no coneix... No sap per què la Quima el va voler conservar d’aquesta manera durant tota la vida, ni qui havia viscut allà, de qui eren aquelles coses, i ho intentarà esbrinar mentre n’escriu una novel·la.
La descoberta d’aquest espai ajudarà també l’Àngela a fer un pas definitiu en la seva lluita diària: aconseguir que l’Andreu deixi de dominar la seva vida.
Amors frustrats, passions prohibides, pecats inconfessables i una època molt fosca de la nostra història es donen cita en una novel·la intrigant i commovedora que desplega els seus secrets com petites nines russes.

«Quan va arribar al final del passadís va posar la mà a la maneta de la porta, que estava entreoberta. Continuava sense identificar la veu; la música encara se sentia més forta. Podria haver picat amb els dits, dir cridant que era ella i passar, de manera natural, però no ho va fer. De cop i volta va sentir un fort desig de mirar i de saber qui més hi havia.»

Què n'han dit?

«A Des del balcó, Teresa Muñoz ofereix amb competència literària no només dues històries, una dins de l’altra, sinó també un relat horitzontal, coral, dels sentiments capitals que mouen la vida de les persones: la bondat, l’amor i l’odi, la voluntat d’aprendre i la negació del coneixement a base d’embrutir-ne les possibilitats, la beneiteria i manca d’intel·ligència, el dol, la por, l’honor, el sentit del deure, la compassió, l’esperança.» Teresa Costa-Gramunt, Núvol

«Des del balcó és una obra dura, colpidora per moments, que té com a protagonistes la Mort i el malestar d’una època de la qual en denuncia els crims.» Nil Montilla, Barcelona literària

«Des del Balcó consolida la veu literària de Teresa Muñoz com una de les més personals de la nova narrativa catalana.» L’apunt

https://www.segre.com/noticies/lectura/entrevista/2017/03/12/teresa_munoz_quan_publiques_exposes_obres_gavardina_et_mostres_14089_1678.html

http://femgirona.cat/gironaara/teresa-munoz-nova-novella-des-del-balco/

18 de gener: Svetlana ALEKSIÉVITX, Últims testimonis. Ed. Raig Verd.

Svetlana Aleksiévitx

Svetlana Aleksiévitx va néixer el 1948 a Stanisławów, on el seu pare, militar bielorús, estava destinat. Al cap de pocs anys la seva família va tornar a Bielorússia i l’any 1972 es va llicenciar en periodisme a la Universitat de Minsk, ciutat on va treballar com a professora i en diferents diaris. Actualment viu a Misk, tot i que fins recentment, a causa dels problemes amb el règim del seu país, havia residit a París.

És la creadora del seu propi gènere literari, la «novel·la de veus», amb què dóna veu a la gent comuna per explicar la història de l’antiga Unió Soviètica i dels actuals estats que van formar-ne part, des de la Segona Guerra Mundial fins avui. Mitjançant una successió de testimoniatges els seus llibres mostren un retrat de la realitat difícil de superar. Les seves obres van ser censurades a la Unió Soviètica, i va ser amb l’arribada de Gorbatxov al poder i la perestroika quan va poder publicar amb normalitat. Els seus llibres han estat traduïts a més de 30 llengues, han estat la base per una dotzena d’obres teatrals i s’han fet documentals de més de vint dels guions que ha escrit.

Des dels anys noranta ha rebut nombrosos premis, entre ells el Premi Nobel de Literatura 2015, el premi Sandro Onofri per Il Reportage Narrativo (2002), el National Book Critics Circle Award (2005), el premi de reportatges Ryszard Kapuscinski (2011), el premi de la Pau de l’Associació Alemanya del Llibre (2013) o el premi Médicis d’assaig (2013).

Més informació:
http://www.raigverdeditorial.cat/autor/svetlana-aleksievitx/