L’alè de les cendres de Maite Salord combina tres plans –el narratiu, l’històric i el poètic– per oferir alhora la trajectòria completa de Dèlia Escandell Guerrero, entre Mallorca i Menorca, i la d’una nissaga en què conflueixen dues branques familiars, eivissenca i andalusa, al barri de Son Espanyolet de Palma entre els anys vint i els quaranta. La veu narrativa ressegueix la crua història col·lectiva, marcada pels fets tràgics viscuts durant la Guerra Civil Espanyola, mentre que els textos històrics n’ofereixen el contrapunt documental. La dimensió poètica, en canvi, s’assoleix gràcies a la primera persona de les dotze «vibracions» amb què es clouen els grans capítols a tres veus.
La història familiar, circumscrita a un temps i a uns espais físics ben reals, esdevé fonamental per entendre els secrets i els silencis amb què na Dèlia va construir la seva vida amb Josep Taltavull a Menorca. L’alè de les cendres, tanmateix, ens condueix, en un crescendo literari, a la veu darrera de na Dèlia a la recerca del pare de la infantesa, finalment recuperat. Des del cementeri de Ciutadella i resseguint la roda de l’any, el diàleg que manté amb el fosser li permetrà trobar un acord entre el pes de la vida i l’alliberament de la mort.
http://maitesalord.cat/2014/08/12/lale-de-les-cendres-maite-salord/
https://www.grup62.cat/llibre-lale-de-les-cendres/358027
https://www.nuvol.com/llibres/maite-salord-lale-de-les-cendres-20055
https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies/maite-salord-lale-de-les-cendres/video/5401312/
Gràcies, Josep! Jo l'he demanat a la biblioteca i sembla que trigarà. Ara puc començar a llegir-lo mentre arriba.
ResponEliminaPer a una persona com jo, nascut al 1949, com ressona tota aquesta història. Poèticament contada, La por, la vergonya de pertànyer al bàndol dels vençuts, el creure que no hi ha futur per a tu. Al mateix temps l'admiració pel pare, pel lluitador, la doble mitificació de la figura del qui es rebel·la malgrat saber que li espera.
ResponEliminaIdentificació total! Un gran treball que commou. Un homenatge a les dones resistents que havien de fer miracles per portar a taula un mínim d'aliments, per solsir la roba que passava dels majors als més petits.