El virus de la por, basada en El principi d'Arquimedes que vam llegir precisament el 21 d'abril de l'any passat.
diumenge, 10 d’abril del 2016
dimecres, 16 de març del 2016
12 d'abril: Avel·lí ARTÍS-GENER, Paraules d'Opòton el vell.
Paraules d'Opòton el vell.
Barcelona: Cadí, 1968 / Grup del Llibre, 1972 / Edicions 62, 1979-1983, 4a ed / La Butxaca, 2012.
Barcelona: Cadí, 1968 / Grup del Llibre, 1972 / Edicions 62, 1979-1983, 4a ed / La Butxaca, 2012.
És el llibre de Mèxic. A través d'Opòton es narra la història d'un descobriment a l'inversa, dels indis que descobreixen Europa, Galícia, per ser més exactes. "Opòton anirà comentant amb ironia les coses que veu, des que es troba amb l'expedició gallega, i l'arribada a les costes de Cantàbria, i la primera topada amb els castellans. Observarà com fan un acte de fe, i ho comprendrà molt bé, car ho jutjarà un sacrifici humà, com els que fa el seu poble. Quan li explicaran que no és un sacrifici sinó una sentència del Sant Ofici, comentarà convençut que troba molt adequat el nom de "Sant Ofici" a aquell gènere de feina.
La prosa que Artís Gener fa néixer de la ploma d'Opòton el Vell llisca amb simplicitat i noblesa. Uns mesurats elements de llenguatge arcaïtzant —l'autor ens adverteix abans que els usarà per a ésser fidel al color de la prosa antiga— es barregen amb una visió directa de les coses, amb uns girs col·loquials que ens apropen als protagonistes de la faula."
(M. Aurèlia Capmany: pròleg a Paraules d'Opoton el Vell)
Vegeu una pàgina de Lletra especiífica sobre Paraules d'Opòton el vell.
La prosa que Artís Gener fa néixer de la ploma d'Opòton el Vell llisca amb simplicitat i noblesa. Uns mesurats elements de llenguatge arcaïtzant —l'autor ens adverteix abans que els usarà per a ésser fidel al color de la prosa antiga— es barregen amb una visió directa de les coses, amb uns girs col·loquials que ens apropen als protagonistes de la faula."
(M. Aurèlia Capmany: pròleg a Paraules d'Opoton el Vell)
Vegeu una pàgina de Lletra especiífica sobre Paraules d'Opòton el vell.
dimecres, 17 de febrer del 2016
15 de març: Anna Moner, El retorn de l'hongarès.
El retorn de l'hongarès
Al maig del 1897, un cadàver esquarterat apareix al Bois de Boulogne de París. És així com es desencadena la investigació d’uns esfereïdors assassinats en sèrie que marcarà la carrera de l’inspector en cap de la Policia de Seguretat Olivier Béziers i del prestigiós forense Auguste Locard.
Més de cent anys després, arriba a l’Institut Medicolegal un taüt de grans dimensions, descobert durant la remodelació del cementeri del Père-Lachaise. Sara Bongard, una jove antropòloga forense, no pot imaginar que es veurà implicada en els successos macabres que sacsejaren la societat parisenca a les acaballes del segle XIX.
Anna Moner barreja sensualitat, màgia i misteri per a bastir una novel·la d’arrels gòtiques, guanyadora del Premi de Narrativa Alfons el Magnànim. Amb interessants aspectes de la història de la ciència i de l’art en el rerefons, alternant els anys finals del segle xix amb l’actualitat, aquest colpidor thriller endinsa el lector en una fosca investigació criminal.
número 245
Autor/a:
Anna Moner
Anna Moner
Coberta:
Carles Barrios
Carles Barrios
Format:
15 x 23,2 cm
15 x 23,2 cm
Pàgines:
256
256
Edició:
2
2
ISBN:
9788490263204
9788490263204
| 19,95 € |
divendres, 15 de gener del 2016
9 de febrer. Maria Barbal, Càmfora.
Maria Barbal (Tremp, 1949) es va donar a conèixer amb la novel·la Pedra de tartera (premis Joaquim Ruyra 1984 i Joan Crexells 1985), una fita de la narrativa catalana contemporània. Aquest llibre obre un cicle novel·lístic amb el Pallars nadiu de l'autora com a punt de referència, que també integren Mel i metzines (1990), Càmfora (premis de la Crítica 1992, Crítica Serra d'Or 1993 i Nacional de Literatura 1993) i País íntim (premi Prudenci Bertrana 2005). La seva obra com a novel·lista també comprèn els rellevants títols Escrivia cartes al cel (1996), Carrer Bolívia (1999), Bella edat (2003) i Emma (2008). Després del seu brillant debut com a autora de narracions amb La mort de Teresa (1986), ha publicat els volums de relats Ulleres de sol (1994) i Bari (1998).
Sobre l'obra:
- http://lletra.uoc.edu/offlletra/files/5187dddc-1b78-48e6-bf88-2acd5fd30e26.pdf
Sobre l'autora:
- http://lletra.uoc.edu/ca/autora/maria-barbal
- http://www.escriptors.cat/autors/barbalm/
- http://www.grup62.cat/autor-maria-barbal-000002173.html
dimecres, 23 de desembre del 2015
LECTURES 2016. Demaneu-les al Pare Noel, als Reis o al Tió.
Amigues i amics del CL del Casal Jaume I d'Elx,
Ací teniu la proposta de lectures per al primer semestre de 2016:dimecres, 16 de desembre del 2015
12 DE GENER DE 2016, FERRAN TORRENT, GRÀCIES PER LA PROPINA.
La primera lectura de l'any serà Gràcies per la propina de Ferran Torrent. Justament la setmana passada, a TV3, va acabar un cicle sobre Francesc Bellmunt amb l'adaptació que en va fer el 1997.
'Gràcies per la propina', comiat del cicle Francesc Bellmunt
"Gràcies per la propina" explica les peripècies dels germans Pepín i Ferran Torres, que viuran vespres de cine, primers amors, la descoberta del sexe, repressió a l'escola, etc. A la pel·lícula, aquest passat no tan llunyà no és mític, però té l'esperit amable, sensibilitat i l'humor mediterrani de grans pel·lícules sobre records d'infantesa com "Amarcord" (1973) de Federico Fellini o "Cinema Paradiso" (1988) de Giuseppe Tornatore.
La debilitat que Torrent i Bellmunt senten per personatges de les classes més populars està molt present a "Gràcies per la propina". El retrat fidedigne dels barris obrers i dels entorns rurals als anys 50 i 60 és un dels grans encerts de l'aposta de Bellmunt. La galeria de personatges que acompanyen els germans Torres a escenaris com el barri xinès o el Bar Boquerón seran fonamentals per a la història.
'Gràcies per la propina', comiat del cicle Francesc Bellmunt
"Gràcies per la propina" explica les peripècies dels germans Pepín i Ferran Torres, que viuran vespres de cine, primers amors, la descoberta del sexe, repressió a l'escola, etc. A la pel·lícula, aquest passat no tan llunyà no és mític, però té l'esperit amable, sensibilitat i l'humor mediterrani de grans pel·lícules sobre records d'infantesa com "Amarcord" (1973) de Federico Fellini o "Cinema Paradiso" (1988) de Giuseppe Tornatore.
La debilitat que Torrent i Bellmunt senten per personatges de les classes més populars està molt present a "Gràcies per la propina". El retrat fidedigne dels barris obrers i dels entorns rurals als anys 50 i 60 és un dels grans encerts de l'aposta de Bellmunt. La galeria de personatges que acompanyen els germans Torres a escenaris com el barri xinès o el Bar Boquerón seran fonamentals per a la història.
dissabte, 28 de novembre del 2015
15 de desembre. Pere Calders, Cròniques de la veritat oculta
El proper dimarts 15 de desembre tindrem la darrera sessió de l'any del nostre Club de Lectura, llegirem Cròniques de la veritat oculta de Pere Calders.
Pere Calders creia que, a part de la realitat palpable i mesurable, n’hi ha una altra d’oculta, dominada per l’imprevist, l’atzar i la capacitat de somiar que tenen els humans. El títol del llibre està directament lligat a aquest altre vessant de la realitat, del qual es vol deixar constància a través de les Cròniques.
Les trenta narracions que configuren el llibre apareixen en tres apartats diferenciats segons la disposició de Joan Triadú, que va tenir cura de la primera edició del llibre l’any 1955. Els tres apartats són: «La imprevista certesa», amb dotze relats on es relaten fets, accions o situacions impossibles que sorprenen al lector; «Ver, però inexplicable», també amb dotze contes, tot i que en aquests ja no hi ha tanta distància entre la fantasia i la realitat i, finalment, «L’escenari desconcertant», set contes en el quals la quotidianitat predomina en les accions humanes.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)