Aquesta cançó es troba fortament associada a la
Comuna de París tot i que fou escrita sota Napoléo III fins i tot abans de la guerra de 1870 (dels quals la humiliació de la derrota francesa havia de produir, el 1871, l'ocasió favorable al desencadenament de la Comuna de París). Va ser dedicada pel seu autor a una infermera morta en el moment de la
Setmana sanglant.
Les cireres evoquen diferents coses. D'una part, recorden, pel seu color, la sang i la bandera vermella, lligats entre altres a la comuna, el que fa que la cançó continuï encara ara associada a la idea de llibertat, de solidaritat, i de resistència de cara a l'opressió. D'altra banda, les cireres remeten al sucre i a l'estiu, i per tant a un context alegre i fins i tot festiu. Així la cançó vehicula una certa nostàlgia i una certa idea d'alegria popular.
La versió més cèlebre d'aquesta cançó és interpretada per
Charles Trenet. Cançó emblemàtica de la identitat de l'esquerra francesa, va ser interpretada el 10 de gener de 1996 per la cantant
Barbara Hendricks en el moment de l'homenatge retut al president socialista François Mitterrand a la
Plaça de la Bastilla.
Le temps des cerises va ser igualment interpretat per
Yves Montand, per
Geike Arnaert (Hooverphonic) i
Bobbejaan Schoepen el maig de 2008, i pel grup de rock bordelais
Noir Désir, acompanyat de Romà i Estelle Humeau del grup Eiffel, l'octubre de 2008.
L'any 1978, el cantant rossellonès
Joan Pau Giné inclogué una versió en català de la cançó al seu disc
Adiu, ça va?.
