A l’agost del 1967, un virus desconegut per la humanitat es va estendre per la pintoresca localitat alemanya de Marburg i va causar la mort fulminant de 23 persones. Aquest és el punt de partida de Marburg.
L’acció es desplega en quatre línies argumentals situades en quatre punts del planeta anomenats Marburg: Alemanya, 1967; Pennsilvània, 1981; Sud-àfrica, 1999; i Austràlia, 2010. Quatre ciutats amb l’ombra de quatre epidèmies que s’entrellacen en l’espai i en el temps per entonar una sola veu, que es pregunta qui som quan estem a punt de fer desaparèixer aquest planeta.
Fanny és una novel·la de Carles Soldevila publicada originalment en català el 1929 per la Llibreria Catalònia a Barcelona. Va aconseguir l'accèssit al Premi Joan Crexells de narrativa l'any 1929, que va guanyar El cercle màgic de Joan Puig i Ferreter. La novel·la és la primera entrega de la trilogia integrada per Fanny, Eva i Valentina. Va ser una de les primeres obres narratives publicades en català després del període noucentista. És una novel·la psicològica escrita emprant el mètode del monòleg interior. L'obra va causar diverses polèmiques ja que va ser acusada d'immoral per part dels sectors més conservadors de la societat.
Únic fragment que es conserva de l'adaptació de la novel·la Fanny, de Carles Soldevila, feta per Francesc Nel·lo. Comença a la meitat de la representació, finS al final.
Història d'amor entre una dona que treballa a un cabaret i un noi de bona família. Anna Maria Barbany canta i balla la cançó 'La Xava'.
Amb els actors Anna Maria Barbany, Nadala Batiste i Xavier de Llorens. Realització de Mercè Vilaret i Joan Bas; producció de Pilar Atienza i decorats d'Ernest Calduch.
⌚ 23.02.23 Club de lectura del Casal 1️⃣0️⃣ ANIVERSARI 🎂, aquest mes de febrer "L'alè de les cendres" de Maite Salord amb l'autora present per videoconferència.
L’alè de les cendres de Maite Salord combina tres plans –el narratiu, l’històric i el poètic– per oferir alhora la trajectòria completa de Dèlia Escandell Guerrero, entre Mallorca i Menorca, i la d’una nissaga en què conflueixen dues branques familiars, eivissenca i andalusa, al barri de Son Espanyolet de Palma entre els anys vint i els quaranta. La veu narrativa ressegueix la crua història col·lectiva, marcada pels fets tràgics viscuts durant la Guerra Civil Espanyola, mentre que els textos històrics n’ofereixen el contrapunt documental. La dimensió poètica, en canvi, s’assoleix gràcies a la primera persona de les dotze «vibracions» amb què es clouen els grans capítols a tres veus.
La història familiar, circumscrita a un temps i a uns espais físics ben reals, esdevé fonamental per entendre els secrets i els silencis amb què na Dèlia va construir la seva vida amb Josep Taltavull a Menorca. L’alè de les cendres, tanmateix, ens condueix, en un crescendo literari, a la veu darrera de na Dèlia a la recerca del pare de la infantesa, finalment recuperat. Des del cementeri de Ciutadella i resseguint la roda de l’any, el diàleg que manté amb el fosser li permetrà trobar un acord entre el pes de la vida i l’alliberament de la mort.
