La primera lectura de l'any serà Gràcies per la propina de Ferran Torrent. Justament la setmana passada, a TV3, va acabar un cicle sobre Francesc Bellmunt amb l'adaptació que en va fer el 1997.
'Gràcies per la propina', comiat del cicle Francesc Bellmunt
"Gràcies per la propina" explica les peripècies dels germans Pepín i Ferran Torres, que viuran vespres de cine, primers amors, la descoberta del sexe, repressió a l'escola, etc. A la pel·lícula, aquest passat no tan llunyà no és mític, però té l'esperit amable, sensibilitat i l'humor mediterrani de grans pel·lícules sobre records d'infantesa com "Amarcord" (1973) de Federico Fellini o "Cinema Paradiso" (1988) de Giuseppe Tornatore.
La debilitat que Torrent i Bellmunt senten per personatges de les classes més populars està molt present a "Gràcies per la propina". El retrat fidedigne dels barris obrers i dels entorns rurals als anys 50 i 60 és un dels grans encerts de l'aposta de Bellmunt. La galeria de personatges que acompanyen els germans Torres a escenaris com el barri xinès o el Bar Boquerón seran fonamentals per a la història.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada