dimecres, 16 de març de 2016

12 d'abril: Avel·lí ARTÍS-GENER, Paraules d'Opòton el vell.

Paraules d'Opòton el vell.
Barcelona: Cadí, 1968 / Grup del Llibre, 1972 / Edicions 62, 1979-1983, 4a ed / La Butxaca, 2012.

És el llibre de Mèxic. A través d'Opòton es narra la història d'un descobriment a l'inversa, dels indis que descobreixen Europa, Galícia, per ser més exactes. "Opòton anirà comentant amb ironia les coses que veu, des que es troba amb l'expedició gallega, i l'arribada a les costes de Cantàbria, i la primera topada amb els castellans. Observarà com fan un acte de fe, i ho comprendrà molt bé, car ho jutjarà un sacrifici humà, com els que fa el seu poble. Quan li explicaran que no és un sacrifici sinó una sentència del Sant Ofici, comentarà convençut que troba molt adequat el nom de "Sant Ofici" a aquell gènere de feina.

La prosa que Artís Gener fa néixer de la ploma d'Opòton el Vell llisca amb simplicitat i noblesa. Uns mesurats elements de llenguatge arcaïtzant —l'autor ens adverteix abans que els usarà per a ésser fidel al color de la prosa antiga— es barregen amb una visió directa de les coses, amb uns girs col·loquials que ens apropen als protagonistes de la faula."

(M. Aurèlia Capmany: pròleg a Paraules d'Opoton el Vell)

Vegeu una pàgina de Lletra especiífica sobre Paraules d'Opòton el vell

1 comentari:

  1. El meu cosí de Xalco m'ha dit que no sigueu cactzopintles i acabeu de llegir els quinze vints de pàgines de les Paraules d'Opòton, el terrissaire del Canyar i el Palmerar de Tenochtitlan. Beveu el vostre octli del vell Aztlan per Quetzalcoatl o per Sant Iago, gent popoloca.
    foto de Josep Perucho.
    foto de Josep Perucho.

    ResponElimina