Calendari de lectures del primer trimestre de 2019

Amigues i amics del Club de Lectura del Casal Jaume I d'Elx,

Us escric per informar-vos que el calendari de lectures del primer trimestre de 2019 serà el següent:

17 de gener: Margaret ATWOOD, El conte de la serventa. Ed. Quaderns Crema. 20 €

21 de febrer: Care SANTOS, Diamant blau. Ed labutxaca. 9,95 €

14 de març: Baltasar PORCEL, Les primaveres i les tardors. Ed. labutxaca. 8,95 €

Aprofite l'ocasió per a desitjar-vos un any ple d'alegria i de bona literatura.

Una abraçada

17 de gener: El conte de la serventa de Margaret Atwood

Pel seu interés us recomane el següent blog: https://delecturablog.wordpress.com/el-cuento-de-la-criada/

El conte de la serventa, del paper a la pantalla

https://prezi.com/view/bNBIB7ulRxJAUhaTE48D/

Darrera sessió de l'any

Darrera sessió de l'any dedicada a "Afirma Pereira" de Tabucchi. Bon Nadal, Bon Any i Bones Lectures!!!!

20 de desembre: Antonio TABUCCHI, Afirma Pereira. Ed. Labutxaca.

Sostiene Pereira

Quan Antonio Tabucchi va publicar l’any 1994 la que seria, sens dubte, la seva novel·la més important, l’obra va ser rebuda molt positivament per la crítica. Tabucchi, nascut a Pisa (Itàlia) va ser professor de llengua i literatura portugueses i, durant dècades, va viure bona part de l’any a Lisboa. Va ser a la capital portuguesa on va situar la història del seu conegut llibre Sostiene Pereira, novel·la que va escriure per denunciar l’auge del populisme, com el de Berlusconi a la Itàlia dels anys 90. Actualment, l’expansió del populisme al llarg del món occidental fa que la vigència de l’obra es mantingui pràcticament intacta i, ara, l’il·lustrador francès Pierre-Henry Gomontadapta Sostiene Pereira com a novel·la gràfica.

Lisboa, 1938. En una Europa d’allò més convulsa, amb una Guerra Civil a Espanya i amb els règims dictatorials de Mussolini a Itàlia i de Salazar a Portugal, Pereira rep l’encàrrec de dirigir la secció cultural d’un diari lisboeta. Pereira viu totalment aliè a tot allò que està passant a Europa, enyorant la seva difunta esposa i refugiant-se de manera exclusiva en la literatura. Així transcorre la seva rutinària vida fins que coneix Monteiro Rossi, un jove activista que lluita contra la dictadura de Salazar i que farà trontollar la vida de Pereira.

Pierre-Henry Gomont va preferir no veure qualsevol de les anteriors adaptacions de la novel·la de Tabucchi abans de fer-ne la seva i reconeix que ha estat bastant fidel a l’obra original, tot i que s’hi ha concedit alguna llicència. Per recollir idees i ambientacions, va passar dues setmanes tot sol a Lisboa, recorrent la ciutat i, a més a més, va llegir cinc o sis vegades la novel·la abans de fer la seva pròpia adaptació, pràcticament de memòria. No va ser fins publicada la novel·la gràfica, que Gomont es va reunir amb la vídua de Tabucchi.

De la novel·la de Tabucchi, no podem deixar d’esmentar la versió cinematogràfica que l’any 1996 va interpretar magistralment Marcello Mastroianni. A continuació, hi podeu veure el tràiler en italià de la pel·lícula:

A les biblioteques hi podeu trobar la novel·la d’Antonio Tabucchi, el còmic de Pierre-Henry Gomont i l’adaptació cinematogràfica.

Extret de:

http://www.vilanova.cat/blog/joanoliva/?p=41385

15 de novembre: Pilar ROMERA, Li deien Lola. Ed. Columna.

 

Li deien Lola, de Pilar Romera

Editorial Columna, 2016

Sinopsis

Als inicis de la revolució industrial, a les ribes del riu Ebre, la vella aristocràcia rural es resisteix a doblegar-se als aires d’un temps nou. A Barcelona, la ciutat bull amb les revoltes, les bombes anarquistes, les detencions massives i els judicis manipulats per la gran burgesia, disposada a no perdre ni poder ni privilegis.

D’un poblet de la Ribera d’Ebre a Barcelona, dels anys convulsos de finals del segle XIX a l’arribada de la Segona República el 1931, de les barraques del Somorrostro als pisos benestants. Entre anarquistes radicals i burgesos filofeixistes, entre la prostitució i els salons més exquisits, la Dolors, la bella Lola, lluita per sobreviure i venjar la injustícia i la humiliació que l’ha marcat com a víctima des que va néixer, amagant, alhora, un secret durant més de trenta anys que li canviarà la vida per sempre.

Les llums i les ombres d’una dona coratjosa il∙luminen un relat vibrant i apassionant que retrata sense embuts un dels moments més fascinants de la història del nostre país. 

Una novel·la ambientada a finals de segle XIX, on la Dolors, una dels molts personatges femenins  de gran potència que viuen al llibre, ha de marxar del seu poble vora l'Ebre, sobrevivint als abusos a què era sotmesa la seva classe social, i fa cap a la Barcelona més convulsa de l'època on brillarà amb llum pròpia gràcies a la seva gran arma que, alhora, és la seva perdició: la bellesa. 

https://www.youtube.com/watch?v=IRTFlo3t3K8

https://canalte.alacarta.cat/maridatges-literaris/capitol/pilar-romera-ens-presenta-la-seva-darrera-novella-li-deien-lola?fbclid=IwAR2W38tLi_3NR-Fn_acihCV0JiZkz955Er4YE_3Ok09iazZPVu0TTqXtuno

Sessió del Club de lectura del casal d’Elx, 18-10-2018

18 d'octubre: Josep POUS I PAGÈS, La vida i la mort d'en Jordi Fraginals. Ed 62

La vida i la mort d’en Jordi Fraginals és una plasmació completa de les teories individualistes del Modernisme, que plantegen un problema d’abast universal: el de la llibertat humana enfront del determinisme de l’ambient. La novel•la de Pous i Pagès presenta una «vida», des que comença fins que s’acaba, entesa com a lluita per escapar del destí imposat des de fora: la voluntat i la llibertat contra les coaccions socials i el determinisme de la natura. En definitiva, l’individu – cadascun dels individus – és l’única arma que té la humanitat per construir-se la seva pròpia història.JOSEP POUS I PAGÈS (1873-1952), novel•lista i dramaturg, és un dels representants més característics del Modernisme. Entre les seves obres de teatre cal recordar L’endemà de les bodes (1904), Senyora àvia vol marit (1912), Sang blava (1914), Rei i senyor (1918), Tardania (1921). I entre les seves novel•les esmentem Per la vida (1903), Quan se fa nosa (1904), Revolta (1906) i, sobretot, La vida i la mort d’en Jordi Fraginals (1912), sens dubte la seva obra més important.

https://www.escriptors.cat/autors/pousj/pagina.php?id_text=4262

https://ca.wikipedia.org/wiki/La_vida_i_la_mort_d%27en_Jordi_Fraginals