divendres, 20 d’octubre del 2017
diumenge, 15 d’octubre del 2017
19 d'octubre: Teresa BROSETA, El dia de demà. Ed. Bromera
PREMI VALÈNCIA ALFONS EL MAGNÀNIM DE NARRATIVA 2016
A la València actual, marcada per la crisi econòmica i les seues conseqüències en tots els àmbits, s’entrecreuen les vides de tres personatges units per la fragilitat i les ombres del passat. Sara, a la vora dels cinquanta anys, contempla dolguda el fracàs del seu matrimoni amb Miquel, un empresari addicte a la cocaïna, alhora que recupera la memòria d’Andreu, a qui va estimar profundament quan el futur encara semblava per construir. Però mai podria imaginar-se que, per una casualitat, Miquel i Andreu entraran en contacte i es precipitaran els esdeveniments que devastaran les seues vides.
Teresa Broseta ordeix amb El dia de demà una novel·la que retrata la societat contemporània –marcada per la crisi, la soledat, les drogues i l’especulació– i, al mateix temps, construeix un retrat viu, colpidor i durador de la ciutat, que es converteix en el quart protagonista d’aquesta història distingida amb el Premi València Alfons el Magnànim de Narrativa.
Comptarem amb la presència de l'autora. Us hi esperem a tots, bona lectura!!!
dimecres, 27 de setembre del 2017
Calendari de les sessions de l'últim trimestre d'enguany
Amigues i amics del Club de Lectura del Casal Jaume I d'Elx,
Ací teniu el calendari de les sessions de l'últim trimestre d'enguany:
19 d'octubre: Teresa BROSETA, El dia de demà. Ed. Bromera.
16 de novembre: Mo YAN, Canvis. Ed. 62
14 de desembre: Sergi PÀMIES, Si menges una llimona sense fer ganyotes. Ed. Quaderns Crema.
En la sessió d'octubre comptarem amb la presència de l'autora, és per això que us demane que no dubteu a convidar a qui penseu que puga estar interessat a assistir-hi.
Una salutació.
dimarts, 12 de setembre del 2017
Camí de sirga de Jesús Moncada, dijous 21 de setembre.
Amigues i amics del Club de Lectura del Casal Jaume I d'Elx,
Espere que hàgeu passat un bon estiu i que hàgeu pogut gaudir d'unes vacances reparadores.
La primera sessió del nostre Club, dedicada a Camí de sirga de Jesús Moncada, serà dijous 21 de setembre a les 20 h.
Una abraçada.
dimecres, 12 de juliol del 2017
LECTURES DEL PROPER QUADRIMESTRE
Amigues i amics del Club de Lectura del Casal Jaume I d'Elx,
Em pose en contacte amb vosaltres per comunicar-vos les lectures que farem en el primer quadrimestre del proper curs.
SETEMBRE: Jesús MONCADA, Camí de sirga. Ed. Labutxaca.
OCTUBRE: Teresa BROSETA, El dia de demà. Ed. Bromera.
NOVEMBRE: Mo YAN, Canvis. Ed. 62.
DESEMBRE: Sergi PÀMIES, Si menges una llimona sense fer ganyotes. Ed. Quaderns Crema.
A començaments de setembre concretarem les dates, però compteu que la primera sessió serà després del 10 d'eixe mes.
Espere que passeu un bon estiu i que gaudiu de la lectura.
dimarts, 4 de juliol del 2017
dijous, 1 de juny del 2017
22 de juny, Lliris PICÓ, L'olor dels crisantems. Ed. 3i4
Camil·la és una dona perduda. Es va perdre en el moment en què es va deixar arrossegar pels interessos de dos hòmens, el seu pare i el seu futur marit. Aquesta dona de casa bona —la mare «senyora de» i el pare metge— havia d'estudiar una mica per fer alguna cosa, per això es va fer mestreta, havia d'aprendre a fer ganxet i altres destreses, allò sí que era important… El quadre és ben conegut.
L'olor dels crisantems parla de la frustració d'una dona que no sap què fer de la seua vida; sap exactament el que no li agrada de la seua quotidianitat, però no troba la força d'encarar-s'hi, per això va destrossant-se el cos a poquet a poquet, amb l'alcohol. La protagonista té una posició social i diners, té un marit, metge, que no la coneix en absolut ni es preocupa el més mínim pel que puga pensar, té un fill criat per una dida, té un pare egoista i una mare transparent, i té una amiga superficial. Camil·la no té res.
Només li queden les novel·les per a oblidar el món miserable i artificial que l'envolta, i l'alcohol, cada vegada més present, més necessari. Li agraden les històries i les busca en una llibreria de la ciutat que pertany a Abel, un home que forma part del seu paisatge. Ell és diferent, sensible, atent, respectuós, gris, difuminat, potser massa absorbit per l'escenari, com una figura de paper que s'apega en un mur, però d'açò, la Camil·la, s'adona més tard. I les flors… ens acosten als sublims perfums rodoredians. Els crisantems que ella, Camil·la, compra regularment i posa en un gerro perquè tenen una olor especial quan són frescs i llisos, però també quan s'estan marcint a dintre del gerro, com la seua vida, com el seu esperit. Aquesta novel·la m'ha sorprès favorablement. Sorprès perquè no havia llegit res, fins ara, de l'autora, Lliris Picó, i he descobert una ploma madura, ferma, que mestreja la llengua. L'autora crea un personatge femení amb tota la seua extensió i nosaltres, lectors, entrem en l'univers d'aquesta dona que lluita per donar un sentit al desastre de la vida que té, i la compadim, la detestem o l'acaronem amb el pensament. Camil·la és com una nina de porcellana en una cova de gegants. La fragilitat d'una dona sensible que, tot i posseir-ho tot a nivell material i social, no ho pot valorar perquè justament en coneix l'altra cara, la que no es veu, la que està plena de misèries, de desamors, de carències, perquè tot es basa en la superficialitat, i si això falla no hi ha res, només esquenes girades. L'única possibilitat de desempallegar-se de la mediocritat és tornar a començar.
(Maria Sirera. Lletres Valencianes, tardor 2004)
Us recordem que assistirà l'autora a la pròxima sessió del club de lectura.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)