Calendari de lectures per al primer semestre de 2017

Us comunique el calendari de lectures per al primer semestre de 2017. Com podreu observar, i tal com vau suggerir l'últim dia, mantenim dijous a les 20 h. per a les nostres sessions. A més, per tal que pugueu organitzar millor altres compromisos d'agenda  i resulte més fàcil recordar les dates, en el primer trimestre les farem el tercer dijous de cada mes, mentre que al segon trimestre les tindrem el quart. D'altra banda, us confirme que en les sessions de febrer i de juny comptarem amb la presència dels autors.

19 de gener. Carmelina SÀNCHEZ- CUTILLAS, Matèria de Bretanya. Ed. 3i4.

16 de febrer. Enric BALAGUER, El desert i altres palpitacions del nou segle. Ed. Gregal.

16 de març. Yasmina REZA, Art. Ed. Bromera.

27 d'abril. Martí DOMÍNGUEZ, La sega. Ed. Proa.

25 de maig. Michela MURGIA, L'acabadora. Ed. Proa.

22 de juny, Lliris PICÓ, L'olor dels crisantems. Ed. 3i4. 

Espere que passeu un Bon Nadal i que l'any 2017 us porte moltes alegries.

Bar cafeteria Fina

Que la literatura no ens prive d'alimentar el cos. Al bar Fina després de parlar del perquè de tot plegat de Quim Monzó.

1 de DESEMBRE: Quim MONZÓ, El perquè de tot plegat. Ed. Quaderns Crema.

Recull de ressenyes sobre El perquè de tot plegat a la pàgina de l'autor.

Les dones de la Principal de Lluís Llach

Entrevista a Lluís Llach per "Les dones de la Principal"

10 de NOVEMBRE: Lluís LLACH, Les dones de la principal.

20 d'OCTUBRE: Carme RIERA, Cap al cel obert. Ed. labutxaca.

Obra  Cap al cel obert. Barcelona: Cercle de Lectors, 2000 / Barcelona: Destino, 2002 / Barcelona: LaButxaca, 2014. "Cap al cel obert ha continuat l'excel·lent línia encetada amb Dins el darrer blau, anterior novel·la de l'autora. Hi reapareix el tema dels jueus mallorquins, tot i que ara l'acció s'emmarca al final del segle XIX, en el conjunt d'esdeveniments que van marcar la independència de les colònies cubanes respecte a Espanya. Tanmateix, aquesta introducció —les humiliacions i manera de viure de la comunitat jueva a Mallorca— no és gens gratuïta ni tampoc un residu del llibre anterior, sinó un dels punts decisius que provoquen d'una manera tangencial però intel·ligent la successió d'aventures que haurà de patir la protagonista en la lluita per trobar una eixida al cel obert. [...] L'autora troba la manera exacta de dosificar la informació de manera que és gairebé inevitable interessar-se per la història que ens explica. Des d'evitar marques distintives de sexe en els personatges —la qual cosa provoca l'equívoc i la sorpresa quan la qüestió és desvetllada— fins a allargar la progressió dels fets amb múltiples revoltes en les explicacions i mantenir així l'expectativa del lector impacient. No es tracta, però, d'una novel·la de suspens sinó de protagonistes intercanviats. I és aquest intercanvi —l'hàbil mecanisme a partir del qual Maria de Fortesa passa d'actriu secundària a xica de pel·lícula— el que provoca les majors satisfaccions. Si més no, al principi de la trama, quan l'escenari es trasllada definitivament de l'illa de Mallorca a la de Cuba". (Júlia Zabala. "Intercanvi de protagonistes", Revista Caràcters, 2a època, octubre 2000, p. 16)