dimarts, 27 de setembre del 2022

89- 13 d'octubre. Miquel Llor, Laura a la ciutat dels sants.

Laura a la ciutat dels sants és un dels clàssics indiscutibles de la narrativa catalana del segle XX. Narra la història d'una dona atractiva i inexperta que pensa realitzar-se a través del matrimoni amb un hereu ric d'una ciutat de comarques, Comarquinal. Aviat, però, s'adonarà de la hipocresia que s'amaga darrere d'una societat benpensant, interessada i beata. Amb molts punts en comú amb Madame Bovary, Laura es diferencia de l'heroïna francesa pel gest final de la seva rebel·lia. 

https://www.grup62.cat/llibre-laura-a-la-ciutat-dels-sants/293344

https://blocs.xtec.cat/acodina8/2021/01/17/laura-a-la-ciutat-del-sants-de-miquel-llor/

https://www.nuvol.com/llibres/laura-a-la-ciutat-dels-sants-17411

https://www.espaisescrits.cat/ca/que-fem/rutes-literaries/laura-a-la-ciutat-dels-sants

Radionovel·la de l'any 1985

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/laura-a-la-ciutat-dels-sants/laura-a-la-ciutat-dels-sants-capitols-del-1-al-3/audio/1089699/

La companyia Fènix Teatre va estrenar el gener del 2011 'Laura a la ciutat dels Sants'. La companyia arenyenca va inaugurar la temporada passada del Teatre Principal amb la versió teatral de la novela de Miquel Llor.


 El vídeo que presentem va ser enregistrat el 1984 per equips de TVE Catalunya sota la direcció de Jordi Solanas. El director d'escena és Iva Bigatà i ela actors pertanyen a "La Gàbia".

1 comentari:

  1. Conta la història de Laura, dona jove barcelonina que es casa amb Tomàs, un home ric de Comarquinal, i seguint les tradicions, ha de viure en aquest poble; una forastera que intenta, en tot moment, ser-hi acceptada.
    Magnífica la descripció de la lluita de les dues cunyades, l'alliberada Laura i la germana de Tomàs, la casta Teresa, per aconseguir l'amor de Pere.
    Miquel Llor, amb una excel.lent narració, fica a les lectores en un ambient d'intransigència ple de comaratges, de convencionalismes socials i religiosos; en una naturalesa opresiva a travès de “la boira que ens cau damunt  i la grisor de l'aire espés”.
    Ens planteja un final de frustració i decepció convertint el confessor religiós, Mossén Joan Serra, en “el millor psicòleg que eliminarà els elements de tragèdia que hi ha a la vida de Laura” i decidint que la protagonista experimente estones terribles i el desig de "volar, anar-se'n més enllà; fondre's cel amunt en les blavers de l'aire".
     

    ResponElimina