Joan Benesiu guanya el premi Crexells amb ‘Gegants de gel’

Notícia a Vilaweb
http://www.vilaweb.cat/noticies/joan-benesiu-guanya-el-premi-crexells-amb-gegants-de-gel/

Bon estiu i bones lectures

Amigues i amics del Club de Lectura del Casal Jaume I d'Elx,

Em pose en contacte amb vosaltres per comunicar-vos les lectures que farem en el primer quadrimestre del proper curs. Tal com alguns havíeu seggerit, he introduït una traducció i un recull de contes de Quim Monzó. Els títols són aquests:

SETEMBRE:  Bernhard SCHLINK, El lector. Ed. labutxaca.

OCTUBRE: Carme RIERA, Cap al cel obert. Ed. labutxaca.

NOVEMBRE: Lluís LLACH, Les dones de la principal. Ed. labutxaca.

DESEMBRE: Quim MONZÓ, El perquè de tot plegat. Ed. Quaderns Crema.

 A començaments de setembre us passaré les dates concretes, però ja us avance que les sessions seran dijous.

Espere que tingueu un molt bon estiu.

7 de juny: Manuel de PEDROLO, Trajecte final.

Proposta didàctica editorial Barcanova
http://www.barcanovainfantilijuvenil.cat/catalogos/proyectos_lectura/BG00103101_9999989576.pdf

Fundació Pedrolo http://www.fundaciopedrolo.cat/

Algunes fotos de la sessió d'anit

10 de maig: Joan Benesiu, Gegants de gel

El proper 10 de maig comptarem amb la presència de l'autor.

Gegants de gel

A les acaballes de l’any, al voltant d’una taula del petit bar Katowice, a la ciutat argentina d’Ushuaia, s’hi troben diferents personatges arribats d’arreu del món. L’escriptor, convertit en viatger, relata els esdeveniments que succeeixen als diversos exiliats ancorats a la fi del món. Un parisenc que fuig de la seva acomodada família, un anglès que s’allunya d’un horror familiar, un jove mexicà estudiant de química, un xilè circumspecte i silenciós, el propi escriptor, que sembla immers en una cerca amb motius poc clars i, finalment, una polonesa, la propietària del bar.
Prop d’aquesta geografia de frontera física i també personal, cadascun desgranarà la seva pròpia història elaborant un trencaclosques que acaba formant un tapís preciós on tots els elements s’entrellacen al voltant de dos temes recurrents: la cerca de la identitat i el mite de la frontera.

"Avui la narrativa d’alta volada escasseja i un autor com Joan Benesiu és aigua en un desert." Manuel Baixauli, El País

Pròleg de Manuel Baixauli

Premi Llibreter 2015

Autor

Joan Benesiu

Joan Benesiu (Beneixama, 1971). La combinació de la seva prosa, suggeridora i enigmàtica, amb una veu molt personal deixa entreveure una narrativa d’alta volada que ens ofereix una literatura ambiciosa alhora que plaent.

Cicle de cinema en valencià 2016

El virus de la por, basada en El principi d'Arquimedes que vam llegir precisament el 21 d'abril de l'any passat.

12 d'abril: Avel·lí ARTÍS-GENER, Paraules d'Opòton el vell.

Paraules d'Opòton el vell.
Barcelona: Cadí, 1968 / Grup del Llibre, 1972 / Edicions 62, 1979-1983, 4a ed / La Butxaca, 2012.

És el llibre de Mèxic. A través d'Opòton es narra la història d'un descobriment a l'inversa, dels indis que descobreixen Europa, Galícia, per ser més exactes. "Opòton anirà comentant amb ironia les coses que veu, des que es troba amb l'expedició gallega, i l'arribada a les costes de Cantàbria, i la primera topada amb els castellans. Observarà com fan un acte de fe, i ho comprendrà molt bé, car ho jutjarà un sacrifici humà, com els que fa el seu poble. Quan li explicaran que no és un sacrifici sinó una sentència del Sant Ofici, comentarà convençut que troba molt adequat el nom de "Sant Ofici" a aquell gènere de feina.

La prosa que Artís Gener fa néixer de la ploma d'Opòton el Vell llisca amb simplicitat i noblesa. Uns mesurats elements de llenguatge arcaïtzant —l'autor ens adverteix abans que els usarà per a ésser fidel al color de la prosa antiga— es barregen amb una visió directa de les coses, amb uns girs col·loquials que ens apropen als protagonistes de la faula."

(M. Aurèlia Capmany: pròleg a Paraules d'Opoton el Vell)

Vegeu una pàgina de Lletra especiífica sobre Paraules d'Opòton el vell.