7 de juny: Manuel de PEDROLO, Trajecte final.

Proposta didàctica editorial Barcanova
http://www.barcanovainfantilijuvenil.cat/catalogos/proyectos_lectura/BG00103101_9999989576.pdf

Fundació Pedrolo http://www.fundaciopedrolo.cat/

Algunes fotos de la sessió d'anit

10 de maig: Joan Benesiu, Gegants de gel

El proper 10 de maig comptarem amb la presència de l'autor.

Gegants de gel

A les acaballes de l’any, al voltant d’una taula del petit bar Katowice, a la ciutat argentina d’Ushuaia, s’hi troben diferents personatges arribats d’arreu del món. L’escriptor, convertit en viatger, relata els esdeveniments que succeeixen als diversos exiliats ancorats a la fi del món. Un parisenc que fuig de la seva acomodada família, un anglès que s’allunya d’un horror familiar, un jove mexicà estudiant de química, un xilè circumspecte i silenciós, el propi escriptor, que sembla immers en una cerca amb motius poc clars i, finalment, una polonesa, la propietària del bar.
Prop d’aquesta geografia de frontera física i també personal, cadascun desgranarà la seva pròpia història elaborant un trencaclosques que acaba formant un tapís preciós on tots els elements s’entrellacen al voltant de dos temes recurrents: la cerca de la identitat i el mite de la frontera.

"Avui la narrativa d’alta volada escasseja i un autor com Joan Benesiu és aigua en un desert." Manuel Baixauli, El País

Pròleg de Manuel Baixauli

Premi Llibreter 2015

Autor

Joan Benesiu

Joan Benesiu (Beneixama, 1971). La combinació de la seva prosa, suggeridora i enigmàtica, amb una veu molt personal deixa entreveure una narrativa d’alta volada que ens ofereix una literatura ambiciosa alhora que plaent.

Cicle de cinema en valencià 2016

El virus de la por, basada en El principi d'Arquimedes que vam llegir precisament el 21 d'abril de l'any passat.

12 d'abril: Avel·lí ARTÍS-GENER, Paraules d'Opòton el vell.

Paraules d'Opòton el vell.
Barcelona: Cadí, 1968 / Grup del Llibre, 1972 / Edicions 62, 1979-1983, 4a ed / La Butxaca, 2012.

És el llibre de Mèxic. A través d'Opòton es narra la història d'un descobriment a l'inversa, dels indis que descobreixen Europa, Galícia, per ser més exactes. "Opòton anirà comentant amb ironia les coses que veu, des que es troba amb l'expedició gallega, i l'arribada a les costes de Cantàbria, i la primera topada amb els castellans. Observarà com fan un acte de fe, i ho comprendrà molt bé, car ho jutjarà un sacrifici humà, com els que fa el seu poble. Quan li explicaran que no és un sacrifici sinó una sentència del Sant Ofici, comentarà convençut que troba molt adequat el nom de "Sant Ofici" a aquell gènere de feina.

La prosa que Artís Gener fa néixer de la ploma d'Opòton el Vell llisca amb simplicitat i noblesa. Uns mesurats elements de llenguatge arcaïtzant —l'autor ens adverteix abans que els usarà per a ésser fidel al color de la prosa antiga— es barregen amb una visió directa de les coses, amb uns girs col·loquials que ens apropen als protagonistes de la faula."

(M. Aurèlia Capmany: pròleg a Paraules d'Opoton el Vell)

Vegeu una pàgina de Lletra especiífica sobre Paraules d'Opòton el vell. 

15 de març: Anna Moner, El retorn de l'hongarès.

El retorn de l'hongarès

 Anna Moner 

Al maig del 1897, un cadàver esquarterat apareix al Bois de Boulogne de París. És així com es desencadena la investigació d’uns esfereïdors assassinats en sèrie que marcarà la carrera de l’inspector en cap de la Policia de Seguretat Olivier Béziers i del prestigiós forense Auguste Locard.  

Més de cent anys després, arriba a l’Institut Medicolegal un taüt de grans dimensions, descobert durant la remodelació del cementeri del Père-Lachaise. Sara Bongard, una jove antropòloga forense, no pot imaginar que es veurà implicada en els successos macabres que sacsejaren la societat parisenca a les acaballes del segle XIX.  

Anna Moner barreja sensualitat, màgia i misteri per a bastir una novel·la d’arrels gòtiques, guanyadora del Premi de Narrativa Alfons el Magnànim. Amb interessants aspectes de la història de la ciència i de l’art en el rerefons, alternant els anys finals del segle xix amb l’actualitat, aquest colpidor thriller endinsa el lector en una fosca investigació criminal.

número 245

Autor/a:
Anna Moner

Coberta:
Carles Barrios

Format:
15 x 23,2 cm

Pàgines:
256

Edició:
2

ISBN:
9788490263204

19,95 €

9 de febrer. Maria Barbal, Càmfora.

Maria Barbal (Tremp, 1949) es va donar a conèixer amb la novel·la Pedra de tartera (premis Joaquim Ruyra 1984 i Joan Crexells 1985), una fita de la narrativa catalana contemporània. Aquest llibre obre un cicle novel·lístic amb el Pallars nadiu de l'autora com a punt de referència, que també integren Mel i metzines (1990), Càmfora (premis de la Crítica 1992, Crítica Serra d'Or 1993 i Nacional de Literatura 1993) i País íntim (premi Prudenci Bertrana 2005). La seva obra com a novel·lista també comprèn els rellevants títols Escrivia cartes al cel (1996), Carrer Bolívia (1999), Bella edat (2003) i Emma (2008). Després del seu brillant debut com a autora de narracions amb La mort de Teresa (1986), ha publicat els volums de relats Ulleres de sol (1994) i Bari (1998).

Sobre l'obra:
- http://lletra.uoc.edu/offlletra/files/5187dddc-1b78-48e6-bf88-2acd5fd30e26.pdf


  Sobre l'autora:
- http://lletra.uoc.edu/ca/autora/maria-barbal
- http://www.escriptors.cat/autors/barbalm/
- http://www.grup62.cat/autor-maria-barbal-000002173.html