LECTURES 2016. Demaneu-les al Pare Noel, als Reis o al Tió.

Amigues i amics del CL del Casal Jaume I d'Elx, 

Ací teniu la proposta de lectures per al primer semestre de 2016:

12 de gener: Ferran TORRENT, Gràcies per la propina.

9 de febrer: Maria BARBAL, Càmfora.

15 de març: Anna MONER, El retorn de l'hongarès.

12 d'abril: Avel·lí ARTÍS-GENER, Paraules d'Opòton el vell.

10 de maig: Joan BENESIU, Gegants de gel.

7 de juny: Manuel de PEDROLO, Trajecte final.

Espere que tingueu un Bon Nadal i un any ple de felicitat i bona literatura.

12 DE GENER DE 2016, FERRAN TORRENT, GRÀCIES PER LA PROPINA.

La primera lectura de l'any serà Gràcies per la propina de Ferran Torrent. Justament la setmana passada, a TV3, va acabar un cicle sobre Francesc Bellmunt amb l'adaptació que en va fer el 1997.

'Gràcies per la propina', comiat del cicle Francesc Bellmunt

"Gràcies per la propina" explica les peripècies dels germans Pepín i Ferran Torres, que viuran vespres de cine, primers amors, la descoberta del sexe, repressió a l'escola, etc. A la pel·lícula, aquest passat no tan llunyà no és mític, però té l'esperit amable, sensibilitat i l'humor mediterrani de grans pel·lícules sobre records d'infantesa com "Amarcord" (1973) de Federico Fellini o "Cinema Paradiso" (1988) de Giuseppe Tornatore.

La debilitat que Torrent i Bellmunt senten per personatges de les classes més populars està molt present a "Gràcies per la propina". El retrat fidedigne dels barris obrers i dels entorns rurals als anys 50 i 60 és un dels grans encerts de l'aposta de Bellmunt. La galeria de personatges que acompanyen els germans Torres a escenaris com el barri xinès o el Bar Boquerón seran fonamentals per a la història.

15 de desembre. Pere Calders, Cròniques de la veritat oculta

El proper dimarts 15 de desembre tindrem la darrera sessió de l'any del nostre Club de Lectura, llegirem Cròniques de la veritat oculta de Pere Calders.

Pere Calders creia que, a part de la realitat palpable i mesurable, n’hi ha una altra d’oculta, dominada per l’imprevist, l’atzar i la capacitat de somiar que tenen els humans. El títol del llibre està directament lligat a aquest altre vessant de la realitat, del qual es vol deixar constància a través de les Cròniques.

Les trenta narracions que configuren el llibre apareixen en tres apartats diferenciats segons la disposició de Joan Triadú, que va tenir cura de la primera edició del llibre l’any 1955. Els tres apartats són: «La imprevista certesa», amb dotze relats on es relaten fets, accions o situacions impossibles que sorprenen al lector; «Ver, però inexplicable», també amb dotze contes, tot i que en aquests ja no hi ha tanta distància entre la fantasia i la realitat i, finalment, «L’escenari desconcertant», set contes en el quals la quotidianitat predomina en les accions humanes.

24 de novembre: Maria de la Pau JANER, Natura d'anguila.

A Natura d'anguila, Maria de la Pau Janer ens mostra les obscures i conflictives relacions en el si duna família mallorquina de senyors rurals. Tres germans, Arnau, Marta i Adelais, són els eixos per on giren passions incestuoses, amors, desamors i tragèdies, amb el rerefons duna illa canviant a passos gegantins per l'arribada dels nous temps. Una novel·la duna gran tensió emocional i una impecable factura narrativa en què l'autora presenta personatges i mons plens de forja i ambició. Guanyadora del Premi Carlemany 1995, Natura d'anguila seduirà i fascinarà el lector mostrant un magnífic fris de la Mallorca de la segona meitat del segle XX, una època de profunds trasbalsos socials dels quals res ni ningú quedaran indemnes. La qualitat i densitat literàries amb què és presentada aquesta història no fan sinó ratificar Maria de la Pau Janer com una de les veus més sòlides de la literatura catalana actual.

l'autora: http://www.lletrescatalanes.cat/ca/index-d-autors/item/janer-mulet-maria-de-la-pau

Bona literatura i fruits de la terra a la sessió d'ahir

Curs sobre narrativa actual

LA SOCIETAT I EL MÓN DELS NOSTRES DIES: REPÀS A LA CREACIÓ ARTÍSTICA ACTUAL (NARRATIVA) (Panoràmica de la creació del darrer bienni)

INFORMACIÓ GENERAL

Data: del 22 d'octubre al 20 de novembre de 2015
Lloc de realització: Seu Universitària de la Nucia. Antic Col·legi Sant Rafael, Av. Porvilla, 8. 03530 La Nucia (Alacant)
Coordinació: Enric Balaguer Pascual
Professorat: Enric Balaguer, Anna Esteve, Maria Àngels Francés, Jordi Antolí, Josep Vicent Garcia, Vicent Vidal
Crèdits: 1,2 (vàlid tant per a graus com per a titulacions a extingir)
Llengua vehicular: valenciano
Import: 35 euros
Objectius:- Repàs i anàlisi de com la narrativa valenciana de l'últim bienni pren cos en la plasmació de l'estat de coses de l'actualitat.
- Anàlisi de les últimes tendències estilístiques.
Destinataris: estudiants de filosofia i lletres i humanitats, ciències socials i d'educació, professionals de l'educació, interessats en general.
Requisits per a l'obtenció del diploma o certificat: assistència al 80% de les sessions i elaboració de memòria.

Matrícula: oberta fins al 20 d'octubre

• A través del formulari
  
• Telefònica: - De  9 a 14 hores: 965 90 93 23 -  Secretariat de Seus Universitàries

                         - De  9 a 14 hores: 966 89 77 33 - Seu Universitària de la Nucia

• Presencial: - De 9 a 14 hores: Seu Universitària de la Nucia. Antic col·legi Sant Rafael. Av. Porvilla, 8. La Nucia (Alacant)

                      - De 9 a 14 hores: En el Secretariat de Seus Universitàries, Edifici Germà Bernàcer, planta baixa. (Campus de Sant Vicent del Raspeig)

* Si el nombre d'alumnes matriculats en el curs no supera el mínim establit, el Secretariat de Seus Univesitarias pot resoldre la no-realització d'aquest.

PROGRAMA

Dijous 22 d'octubre
18.00-20.00 h
Enric Balaguer (UA): La globalització, les fronteres, la identitat.
Joan Benesiu, Gegants de gel, Barcelona, Edicions del Periscopi, 2015.
Ximo Espinós, Material fotogràfic, Onada, Benicarló, 2015.
Dijous 29 d'octubre
18.00-20.00 h
Anna Esteve (UA): Noves formes d’opressió, noves formes de rebel·lió.
Vicent Borràs, Primavera encesa, Bromera, Alzira, 2014.
Xavi Sarrià, Totes les cançons parlen de tu, València, Sembra llibres, 2014.
Dijous 5 de novembre
18.00-20.00 h
Ma Àngels Francés (UA): La intimitat, l’afectivitat, el sexe...
Vicent Pallarés, Masculí plural, Barcelona, Viena, 2014.
Elvira Cambrils, Tot el que tinc per ballar amb tu, València, Bullent, 2014.
Dijous 12 de novembre
18.00-20.00 h
Jordi Antolí (UA): Repàs a la història
Ferran Garcia-Oliver, La melodia del desig, Bromera, Alzira, 2013.
Joan Olivares, El metge del rei, Bromera, Alzira, 2014.
Dijous 19 de novembre
18.00-20.00 h
Josep Vicent Garcia (UA): La societat valenciana: radiografia de la corrupció
Xavier Aliaga, Dos metres quadrats de sang jove, Alrevés, 2014.
Ferran Torrent, Un dinar un dia qualsevol, Barcelona, Columna, 2015.
Divendres 20 de novembre
18.00-20.00 h
Vicent Vidal (UA): La creació
Manuel Baixauli, La cinquena planta, Barcelona, Proa, 2015.
Isabel-Clara Simó, L’amant de Picasso, Alzira, Bromera, 2015.

27 d'octubre: El professor d’història de Joan Francesc Mira

Sinopsi 

Un professor d'història contemporània decideix avançar pel seu compte la jubilació després d'un accident grotesc a la facultat. La seva darrera classe, just després de l'incident, es converteix en una extraordinària reflexió sobre el sentit o el final de la història. Els mesos següents, poc habituat als problemes i realitats del present, haurà d'abandonar el barri on viu al centre de València, estrenar un pis nou a la zona més moderna de la ciutat, ocupar-se de l'esposa malalta, assimilar la presència d'una jove acompanyant, Margareta, i intentar transformar-se ell mateix dins un entorn hostil i incomprensible. Entendre el seu propi passat i un món sobre el qual medita incessantment, només seria possible amb un pacte imaginari amb Llucifer. O a través de l'amor, que tot ho mou.

Pujar

L'autor 

Joan Francesc Mira

Joan F. Mira (València, 1939), escriptor, antropòleg i hellenista, és un dels referents centrals de la literatura catalana contemporània. A més d’una extensa producció assagística, és autor de Borja papa i d’una trilogia fonamental, iniciada amb Els treballs perduts (1989) –al voltant del mite d’Hèrcules–, continuada amb Purgatori (2003) –sobre la part central de la Comèdia de Dante– i tancada amb El professor d’història (2008), a partir del mite de Faust. Ha excel·lit en la traducció de grans clàssics, com la Divina Comèdia de Dante Alighieri, els Evangelis i l’Odissea d’Homer. És Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

...

Entrevista amb l'escriptor