diumenge, 31 de maig del 2015

16 de juny "Material fotogràfic" de Joaquim Espinós

El pròxim dia 16 de juny llegirem  "Material fotogràfic" de Joaquim Espinós, que ens acompanyarà durant la sessió, ens parlarà de la seua obra narrativa, contestarà les preguntes dels lectors i en acabar, signarà exemplars de les seues obres.


Material fotogràfic és la nova novel·la de Joaquim Espinós, amb la qual ha guanyat el darrer Premi Ciutat de Sagunt de Narrativa.Conta la història de tres amics, tres joves de divuit anys que van voler canviar el rumb de les seues vides, i per a fer-ho, es van embarcar en un vaixell cap als Estats Units. Corre l’any 1918, i les dures condicions de vida que hi havia en les zones rurals valencianes van fer que molts es decidiren a emprendre el mateix camí que ells. Una vegada arribats a Nova York, viuen tota una sèrie de penalitats i aventures, que canviaran per sempre més les seues vides. Coneixen una ciutat i uns costums radicalment moderns, que mai no hagueren somiat en la tranquil·litat tradicional dels seus pobles. La majoria trien un camí segur, però d’altres s’endinsen en territoris més perillosos. Material fotogràfic novel·la de manera efectiva i documentada l’apassionant i no prou coneguda història de l’emigració valenciana als Estats Units en les primeres dècades dels segle xx.
Joaquim Espinós Felipe(Benilloba, el Comtat, 1962) és professor del Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant. El seu àmbit d’estudi és la literatura contemporània. El 2008 va guanyar el premi Josep Vallverdú d’assaig amb Història d’un entusiasme. Nietzsche i la literatura catalana (2009, Pagès Editors). Col·labora habitualment com a crític literari en el diari Información d’Alacant, i manté el blog elsalimentsterrestres.blogspot.com. Ha treballat també la didàctica de la literatura amb un enfocament de taller literari en el volumLiteratura creativa (2000, Bullent). En l’àmbit de la creació literària ha publicat el relat infantil Joan de l’Iris i el rossinyol, premi Empar de Lanuza (2002, Ajuntament de Meliana); i les novel·les La devastació violeta, premi Enric Valor de narrativa juvenil (1991, Bullent); Ombres en el riu (1995, Bullent), i El cervell de la serp, premi Ciutat d’Elx (2007, 3i4).

divendres, 8 de maig del 2015

19 de maig, La col·laboradora d'Empar Moliner

 El proper dia 19 de maig celebrarem una nova sessió del nostre espai de lectura. L'obra que cal llegir és, com ja sabeu, la novel·la d'Empar Moliner, La col·laboradora (2012).

A més aprofitem l'avinentesa per anunciar-vos un xicotet canvi quant a la lectura del més de juny, última d'aquest semestre. Teníem prevista la novel·la de Joan Francesc Mira, El professor d'història, que ara deixarem per al mes de setembre. I tal com ja us vam avançar en la darrera sessió, ara el dia 16 de juny llegirem Material fotogràfic, del novel·lista Joaquim Espinós (Benilloba 1962), que ens acompanyarà durant la sessió, ens parlarà de la seua obra narrativa, contestarà les preguntes dels lectors i, en acabar, signarà exemplars de les seues obres. 

SINOPSI
Quan dic de què faig (quan ho dic fora del sector editorial) és com si digués "detectiu privat" o "forense". Tothom exclama "Ah, sí?" amb interès molt sincer. Si ho dic a algú del sector editorial (un editor, un escriptor que no publiqui a la multinacional on treballo en règim d'autònoma) em miren amb menyspreu. Sóc una mena de negra. No una negra amb aurèola, no la negra d'un novel·lista famós, no la negra que fa els discursos d'un polític. No, no. Fer això, d'alguna manera, ara tothom ho troba romàntic. Fins i tot sé d'algun escriptor jove d'aquests amb patilles i cara de desolació (d'aquests que escriuen llibres que duen per títol el nom i el cognom d'una dona) que serien feliços fent-ho i sobretot explicant-ho a les entrevistes.

Empar Moliner es va donar a conèixer amb el recull de relats L'ensenyador de pisos que odiava els mims, al qual va seguir la seva primera novel·la, Feli, esthéticienne, que li va valer el Premi Josep Pla de l'any 2000. Posteriorment ha publicat els volums T'estimo si he begut (Premi Lletra d'Or 2005), Busco senyor per amistat i el que sorgeixi, ¿Desitja guardar els canvis? i No hi ha terceres persones. Col·labora habitualment en diferents mitjans de comunicació, de ràdio, televisió i premsa escrita.


dimarts, 24 de març del 2015

El principi d'Arquímedes, 21 d'abril

Benvolgudes lectores i lectors,
Com recordareu, la proposta de lectura per al mes d'abril és una obra de teatre de Josep Maria Miró i Coromina, El principi d'Arquímedes, Tarragona, Arola,  2012

Recordeu que la pròxima sessió la celebrarem el proper dia 21 d'abril, a partir de les 20 h, al Casal Jaume I d'Elx.
Bona lectura i bona Pasqua.

divendres, 6 de març del 2015

Le temps des cerises

«Le temps des cerises» és una cançó de 1866, amb lletra de Jean-Baptiste Clément, i música d'Antoine Renard.
Aquesta cançó es troba fortament associada a la Comuna de París tot i que fou escrita sota Napoléo III fins i tot abans de la guerra de 1870 (dels quals la humiliació de la derrota francesa havia de produir, el 1871, l'ocasió favorable al desencadenament de la Comuna de París). Va ser dedicada pel seu autor a una infermera morta en el moment de la Setmana sanglant.
Les cireres evoquen diferents coses. D'una part, recorden, pel seu color, la sang i la bandera vermella, lligats entre altres a la comuna, el que fa que la cançó continuï encara ara associada a la idea de llibertat, de solidaritat, i de resistència de cara a l'opressió. D'altra banda, les cireres remeten al sucre i a l'estiu, i per tant a un context alegre i fins i tot festiu. Així la cançó vehicula una certa nostàlgia i una certa idea d'alegria popular.
La versió més cèlebre d'aquesta cançó és interpretada per Charles Trenet. Cançó emblemàtica de la identitat de l'esquerra francesa, va ser interpretada el 10 de gener de 1996 per la cantant Barbara Hendricks en el moment de l'homenatge retut al president socialista François Mitterrand a la Plaça de la BastillaLe temps des cerises va ser igualment interpretat per Yves Montand, per Geike Arnaert (Hooverphonic) i Bobbejaan Schoepen el maig de 2008, i pel grup de rock bordelais Noir Désir, acompanyat de Romà i Estelle Humeau del grup Eiffel, l'octubre de 2008.
L'any 1978, el cantant rossellonès Joan Pau Giné inclogué una versió en català de la cançó al seu disc Adiu, ça va?.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

dilluns, 16 de febrer del 2015

Foto sessió de febrer amb Gaspar Jaén

Gran èxit d'assistència a la sessió de febrer amb Gaspar Jaén. Us esperem el proper dimarts 10 de març per comentar El temps de les cireres de Montserrat Roig.


divendres, 6 de febrer del 2015

Sessió de febrer, Gaspar Jaén.

Sessió de febrer del Club de Lectura del Casal Jaume I d'Elx, hi comptarem amb la presència del nostre poeta Gaspar Jaén, que ens acompanyarà per parlar-nos del seu últim llibre de versos editat i de la seua obra. 

-10 de febrer, Gaspar Jaén, Testament/Sonets de l'hort de palmeres, Tarragona, Arola, 2012.



Com sempre, dimarts, al Casal Jaume I d'Elx, a partir de les 20 h.

http://lecturesdelx.blogspot.com.es/
https://www.facebook.com/lecturesdelx