Una novel·la desbordant, plena d’històries i personatges maleïts més enllà del temps.
Amb el torrent verbal, el sentit del ritme i de l’humor, la gosadia formal i la capacitat d’evocar atmosferes i d’encarnar imaginaris que caracteritzen la seva obra, Irene Solà ha escrit una novel·la com un doll exultant d’històries, que explora la dualitat i el lligam intrínsec entre llum i foscor, vida i mort, oblit i memòria, realitat i fabulació.
Una enginyosa, divertida , punyent, macabrament esgarrifant, escatològica,....barreja de llegendes; algunes de les quals compartim a les nostres contrades i fan palès que compartim cultura.
ResponEliminaLa dona al mas transmetent la vida (no perfecta) i buscant-se la vida en contacte íntim amb NATURA . Eixa natura més propera al dimoni que no pas al déu que és càstig , que nega el plaer . Una dona que ha de ser bruixa per pura necessitat. Una dona que serà espectre en traspassar i que anirà contant les històries.
Un home-semental que abandona el mas, abandona la dona i les criatures. De vegades fuig i s'amaga, altres ve de lluny a semi-esclavitzar-se fent pantans. Un home que prefereix viure d'assaltar camins, que prefereix anar ben vestit i no fer ni un brot: Joan Pera, Serrallonga, Jaume el Barbut,...
L'autora juga magistralment amb l'atemporalitat mesclant generacions, fent servir recursos com ara el mirallet que parla, o els carros sense cavalls. Es tracta, si fa no fa, d'un "realisme màgic", en aquest cas, arrelat profundament a les nostres terres.
Definitivament, Irene Solà és una escriptora llibertina (perquè escriu lliurement ) que fica els adjectius com li dona la gana, fa el que vol amb el bagatge heretat de la cultura rural que, com no, sempre és l'adaptació a un medi hostil .
Irene Solà és irreverent, és obscena, és un perill, .....es MERAVELLOSA !!