dissabte, 20 de gener del 2018

15 de febrer: Teresa MUÑOZ, Des del balcó. Ed. Ara llibres - Àmsterdam.

Amb un talent literari fora de tot dubte, Teresa Muñoz ens trasllada del present a la Barcelona de la postguerra per denunciar un crim, reflex d’una època i unes condicions d’injustícia social que van mutilar les esperances de molta, massa gent. Literatura d’alta volada, un crit de protesta, un homenatge.

L’Àngela, una escriptora que està a punt de fer els cinquanta, posa per primera vegada els peus en un pis que ha heretat de la seva mare, en ple barri Gòtic, el barri on ella va créixer i que ara veu transformat. Dins d’aquella casa tot està com fa més de sis dècades: els mobles, els llibres, els quadres, la roba, les fotografies de gent que no coneix... No sap per què la Quima el va voler conservar d’aquesta manera durant tota la vida, ni qui havia viscut allà, de qui eren aquelles coses, i ho intentarà esbrinar mentre n’escriu una novel·la.
La descoberta d’aquest espai ajudarà també l’Àngela a fer un pas definitiu en la seva lluita diària: aconseguir que l’Andreu deixi de dominar la seva vida.
Amors frustrats, passions prohibides, pecats inconfessables i una època molt fosca de la nostra història es donen cita en una novel·la intrigant i commovedora que desplega els seus secrets com petites nines russes.
«Quan va arribar al final del passadís va posar la mà a la maneta de la porta, que estava entreoberta. Continuava sense identificar la veu; la música encara se sentia més forta. Podria haver picat amb els dits, dir cridant que era ella i passar, de manera natural, però no ho va fer. De cop i volta va sentir un fort desig de mirar i de saber qui més hi havia.»

Què n'han dit?

«A Des del balcó, Teresa Muñoz ofereix amb competència literària no només dues històries, una dins de l’altra, sinó també un relat horitzontal, coral, dels sentiments capitals que mouen la vida de les persones: la bondat, l’amor i l’odi, la voluntat d’aprendre i la negació del coneixement a base d’embrutir-ne les possibilitats, la beneiteria i manca d’intel·ligència, el dol, la por, l’honor, el sentit del deure, la compassió, l’esperança.» Teresa Costa-Gramunt, Núvol
«Des del balcó és una obra dura, colpidora per moments, que té com a protagonistes la Mort i el malestar d’una època de la qual en denuncia els crims.» Nil Montilla, Barcelona literària

dimecres, 3 de gener del 2018

18 de gener: Svetlana ALEKSIÉVITX, Últims testimonis. Ed. Raig Verd.


Svetlana Aleksiévitx


Svetlana Aleksiévitx va néixer el 1948 a Stanisławów, on el seu pare, militar bielorús, estava destinat. Al cap de pocs anys la seva família va tornar a Bielorússia i l’any 1972 es va llicenciar en periodisme a la Universitat de Minsk, ciutat on va treballar com a professora i en diferents diaris. Actualment viu a Misk, tot i que fins recentment, a causa dels problemes amb el règim del seu país, havia residit a París.
És la creadora del seu propi gènere literari, la «novel·la de veus», amb què dóna veu a la gent comuna per explicar la història de l’antiga Unió Soviètica i dels actuals estats que van formar-ne part, des de la Segona Guerra Mundial fins avui. Mitjançant una successió de testimoniatges els seus llibres mostren un retrat de la realitat difícil de superar. Les seves obres van ser censurades a la Unió Soviètica, i va ser amb l’arribada de Gorbatxov al poder i la perestroika quan va poder publicar amb normalitat. Els seus llibres han estat traduïts a més de 30 llengues, han estat la base per una dotzena d’obres teatrals i s’han fet documentals de més de vint dels guions que ha escrit.
Des dels anys noranta ha rebut nombrosos premis, entre ells el Premi Nobel de Literatura 2015, el premi Sandro Onofri per Il Reportage Narrativo (2002), el National Book Critics Circle Award (2005), el premi de reportatges Ryszard Kapuscinski (2011), el premi de la Pau de l’Associació Alemanya del Llibre (2013) o el premi Médicis d’assaig (2013).
Més informació:
http://www.raigverdeditorial.cat/autor/svetlana-aleksievitx/