El proper dia 19 de maig celebrarem una nova sessió del nostre espai de lectura. L'obra que cal llegir és, com ja sabeu, la novel·la d'Empar Moliner, La col·laboradora (2012).
A més aprofitem l'avinentesa per anunciar-vos un xicotet canvi quant a la lectura del més de juny, última d'aquest semestre. Teníem prevista la novel·la de Joan Francesc Mira, El professor d'història, que ara deixarem per al mes de setembre. I tal com ja us vam avançar en la darrera sessió, ara el dia 16 de juny llegirem Material fotogràfic, del novel·lista Joaquim Espinós (Benilloba 1962), que ens acompanyarà durant la sessió, ens parlarà de la seua obra narrativa, contestarà les preguntes dels lectors i, en acabar, signarà exemplars de les seues obres.
SINOPSI
Quan dic de què faig (quan ho dic fora del sector editorial) és com si digués "detectiu privat" o "forense". Tothom exclama "Ah, sí?" amb interès molt sincer. Si ho dic a algú del sector editorial (un editor, un escriptor que no publiqui a la multinacional on treballo en règim d'autònoma) em miren amb menyspreu. Sóc una mena de negra. No una negra amb aurèola, no la negra d'un novel·lista famós, no la negra que fa els discursos d'un polític. No, no. Fer això, d'alguna manera, ara tothom ho troba romàntic. Fins i tot sé d'algun escriptor jove d'aquests amb patilles i cara de desolació (d'aquests que escriuen llibres que duen per títol el nom i el cognom d'una dona) que serien feliços fent-ho i sobretot explicant-ho a les entrevistes.
Empar Moliner es va donar a conèixer amb el recull de relats L'ensenyador de pisos que odiava els mims, al qual va seguir la seva primera novel·la, Feli, esthéticienne, que li va valer el Premi Josep Pla de l'any 2000. Posteriorment ha publicat els volums T'estimo si he begut (Premi Lletra d'Or 2005), Busco senyor per amistat i el que sorgeixi, ¿Desitja guardar els canvis? i No hi ha terceres persones. Col·labora habitualment en diferents mitjans de comunicació, de ràdio, televisió i premsa escrita.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada